Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 17 d’octubre de 2013

Devorar-te

Devorar-te. És això el que vull.
Engolir-te, cruspir-te i menjar-te.
Endrapar, fins atipar-me.
 
Cada tros de carn, i beure’m la sang.
Cada bocinet de tu, per calmar la fam.
 
Empassar-te com bèstia predadora.
I no deixar engrunes, com a bona minyona.
 
Rosegar-te i llepar-me els dits. Singlot de bon profit.
Devorar-te per posseir-te, fins a formar part de mi.
 
Tinc gana de pell i tall, i sóc caníbal.
Devorar-te vull. Si et deixes, no s’hi val.
 
Dibuix: Ana Teresa Barboza

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Potser una mica inquietant, sí... Però queda't amb el fons; la forma és tan sols una manera d'explicar-ho. :-)

      Elimina
  2. Hi ha moments que la passió to té mesura... ;o)
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, fra miquel!
      Gràcies per passar-te. :-)

      Elimina
  3. M'agrada molt es el que jo sento en aquest moment un implus,d'això molt bo

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que hi ha impulsos irrefrenables, Rocío. I què faríem sinó, sense aquests moments...?
      Gràcies! :-)

      Elimina