Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 3 de setembre del 2013

Provocant al seny

Si perdo la raó, no diguis que no et vaig avisar.

Ens vam ensumar i em vas desvestir.
Et vaig resseguir i em vas fer estremir.
Vaig perdre el món de vista, suspès per una aresta.

Has provat a fer piruetes sobre la fina línia que separa la pertorbació de l’èxtasi?
Has jugat a la xarranca sobre el paviment lliscant de l’enteniment?
Has temptat a la sort i reptat als teus dimonis?

Et vaig avisar. Vaig provocar al seny i ja no tinc clar que el meu judici sigui vàlid. No diguis que no et vaig avisar...

2 comentaris:

  1. Oh gràcies per tant d'avís, però ens perdrem sempre en la fina aresta que tu descrius amb tanta bellesa.

    És un delit seguir llegin-te i seria trist , quasi un crim no perdres en els teus escrits

    ( i imatges )

    Gràcies
    Martina

    ResponElimina