Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 21 d’agost del 2013

Granota en fang sec

T’has quedat estancat, com granota en fang sec.

Immobilitzat per dins, fent escarafalls enfora.
No et belluga la sang. I el cor fa temps va deixar de parlar amb les idees. I les idees no recordes quan van començar a ser record.
Navegant entre dues aigües, has acabat surant en la tercera. Un surar quiet, impertèrrit.
I allà romans i t'està bé. I això és el pitjor i t'està bé. I així moriràs i t'estarà bé.

Com granota en fang sec, esperant sense esperar, les arenes movedisses.


16 comentaris:

  1. i es sent el cruixir del tarquim sec al llom del batraci...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari d'allò més original i amb un acuradíssim vocabulari. S'agraeix, Antoni!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Em sap greu, Mariola. Tot i que enrabiar-se és un primer pas per trencar la impassibilitat...

      Elimina
  3. De vegades ens falten aigües per deixar de nedar en l'immobilisme. Bona descripció al respecte Martina.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes aigües ja hi són, ja existeixen; però de vegades ens cal l'empenta (pròpia) per llençar-nos-hi de cap.
      Gràcies, Josep!

      Elimina