Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 4 d’agost de 2013

Marejada de tu

Escena: atrezzo  del decorat d’una fira, i no la de les vanitats precisament.
Imatges: aneguets de goma, pistoles de balins, borratxos disfressats de bruixes poca-soltes, horrorosos peluixos, i tot en una nit sense estels.
Olors: aquella flaire de ranci vagament dissimulada per la dels xurros de xocolata a preu d’or. D’altres corporals, desagradables; perfums barats i núvols de caramel.
Sons: botzines estrepitoses, músiques d’èpoques que voldríem oblidar i murmuris de renecs per la sorra que s’escorre entre les sandàlies d’estiu.

Atraccions que no atrauen gens, passades de llarg. Menys una, aquella en la que hi passem hores, dies i eternitats: la roda...
Paguem el bitllet. Pugem a la cistella de sempre i just arrenquen els motors, ens agafem de la mà.
Ascendim lentament, respirant fons, tastant de totes les capes d’aire. Suspesos en ell, fent-ne moments de glòria.
De sobte, una sotragada. T’agafo fort, i en un sospir et dic “protegeix-me”. Ens besem com si fos l’última vegada en assaborir-nos.
Tot d’una caiem al buit. Ens envaeix la por, que ens mareja captivadorament. Trasbalsos dolços i de bilis amargues.
I quan encara no ens hem recuperat de torbacions inevitables, inconfessables, inacabables... de cop i volta, altra vegada amunt.

Un no parar constant de moviments i vivències, sentiments i emocions a flor de pell. Tota una vida viscuda en uns instants.
Si seguim així, morirem de vells abans dels 50... Intens, tan intensament, tanta vida!
I és que estar amb tu és com pujar a la roda de la fira.
I és que tocar de peus a terra ja no té gust de res.


Fotografia: Vincenzo Balocchi

12 comentaris:

  1. a la fira... niu d'amors als cotxes topants i l'estridència de les cançons de l'estiu... un primer i darrer bes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fira sempre m'ha semblat un escenari molt màgic en tots els sentits.
      Gràcies per la visita, Antoni!

      Elimina
  2. Quina meravella,aquesta roda del temps tant intensa i amb tanta vida ! i tant ben reflexada !
    Felicitats Martina

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que ho hagis sentit amb tanta intensitat.
      Gràcies Arnaudeguerau!

      Elimina
  3. "Vanitas Vanitatum, qui de nosaltres pot dir que és feliç en aquest món" És la roda del temps, a vegades pujes i d'altres, en canvi, baixes. M'ha agradat força. Al principi em semblava que començaria a llegir una obra de teatre. Agafa tots els titelles que puguis i treu-los fora, que això encara continua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida igual que l'espectacle ha de continuar.
      Que no caigui el teló...
      Mercès per l'acurat comentari, Miquel!

      Elimina
  4. Eixuga't i tornem-hi, així és la vida. Molt bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és...
      Gràcies Helena! Em complau que t'agradi.

      Elimina