Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 21 d’abril de 2013

Quan t’enfades

Quan t’enfades, no puc evitar vibrar amb l’espectacle.
No voldria que ens discutíssim, però anhelo que arribi el moment per fer-ho.
En les nostres particulars disputes, tu ets el millor oponent.
No m’agrada que ens empipem, però no puc deixar d’imaginar que m’agafes del canell i no em deixes anar. I no ho fas.
És tan atractiva la vena del coll quan et palpita…
Et sorprendria saber què és el que fantasiejo quan em retreus mil coses que no escolto.
Jo només tinc ulls per la passió que hi poses.
I tan sols espero que ataquis.
Escac i mat.

9 comentaris:

  1. Particularment, m'agraden més les reconciliacions.....heheheh en que tampoc i falti la passió !!

    ResponElimina
  2. Tinc mals records de quan m'enfado, prefereixo quan surt el sol, i com a Catalunya, on predomina la claror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em parlis de Catalunya, Helena, que m'enamoro! :-)

      Elimina
  3. Hi ha relacions així, que gaudeixen de la baralla com a font de passió i reconciliació. Molt ben escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada relació és un món, Sílvia.
      Gràcies! :-)

      Elimina
  4. Voldria deixar clar, que amb aquest text no he volgut fer apologia de cap mena.

    La meva intenció ha estat la de transgredir, saltar-me una mica les normes i potser, provocar.
    Deixar de parlar de l’amor i/o la passió, en termes tan purament romàntics per donar-li un punt de sal, de morbo si es prefereix

    I partint d’aquí, que cadascú faci volar la imaginació com més desitgi...

    ResponElimina
  5. Quan algú s'enfada la vergonya s'anula i s'entra en un estat impulsiu, potser per això es relaciona certa "actitud agressiva" amb passió carnal :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que has aprofundit en el tema, quasi més que jo a l'escriure-ho.
      És una explicació prou lògica i correcte. Hi pensaré...
      Gràcies!

      Elimina