Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 10 d’abril del 2013

Impermeable

Cada matí com un autòmat, comença vestint-se pels pantalons texans, seguidament camisa blanca sota el pul•lòver gris i per últim, les nàutiques.
Just abans de sortir de casa, es cobreix com sempre, amb la seva gavardina impermeable que té penjada darrere la porta.
Tant se val si plou o fa sol; és secundari. Ell sempre du la seva gavardina blava.

Un cop al carrer...

S’endinsa en terrenys molls, la vida mateixa.
Sort que porta la seva peça impermeable -es diu-.

Se submergeix en els paranys fluids de l’aparent rutina.
Camina per recòndits camins que amaguen tolls de sorpreses.
Volteja rius d’emocions que li esquitxen l’ànima.
Xipolleja bassals de sentiments que havia obviat.
Es capbussa en rieres d’obligacions ingrates.
Esquiva rierols de pors, en ubicacions perfectament controlades.
S’assedega davant de fonts de desitjos incomplerts.
Gotes de rosada refreguen el seu judici que creu/creia impertorbable.

Destí líquid, racons d’aigua...

Al vespre, inundat de pensaments aigualits, torna a casa.
Es treu l’impermeable i l’escorre amb vehemència en un cubell de mides considerables.
El cas és que, dia rere dia... el fa vessar.

10 comentaris:

  1. Ho estic llegint en una nit de pluja...i ho sento com un xàfec d'enginy i de bon gust...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em satisfà que que el ruixat t'hagi valgut la pena...

      Elimina
  2. No resto impermeable davant un text tan bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha algunes coses per les que hauríem de restar despullats i absorvir-les en plenitud. M'alegra que hagis triat un text meu per a fer-ho.

      Elimina
  3. A veure si agafarà reuma, hehe.

    Superb Martina! M'emociona al llegir-lo.

    ResponElimina
  4. Molt bo ! M'ha fet pensar en el llibre d'un sociòleg que parla de que estem davant de societats líquides i que tot allò sòlid sens esvaneix...

    ResponElimina
  5. I què passaria si un dia es descuidés l'impermeable? Potser descobriria que "mullar-se" no es tant dolent com sembla!

    Hi ha una pel.lícula d'Isabel Coixet, "El llenguatge secret de les paraules" que al final, quan ella diu que un dia començarà a plorar i plorar i que hi ha perill de que ell s'ofegui, ell li contesta:
    No pateixis, per fi tindré un bon motiu per aprendre a nedar...



    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no només és possible el que dius, Judit, sinó que és prou probable.
      Potser li falta valor per ruixar-se sense impermeable? Potser li agrada la vida de secà?
      Li hauríem de preguntar a l'home de la gavardina. Però, segurament, no ens ho explicaria...

      Recordo perfectament l'escena de la que parles... colpidora.

      Elimina