Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 25 d’abril de 2013

PETITS canvis

Estaves tan bonica amb aquella panxeta... Tan maca amb les galtes rosades... Rondinaves, deliciosa. I no podies dissimular el teu somriure. Un clotet a la barbeta i la lluentor de les pupil•les et delataven.
I l’A., el nou amic, l’autor de les enteses, l’àngel de la benaurança semblava que no volia veure la llum del dia. Alguna cosa li deuries donar, ja que no se’n volia desprendre.
Tots feien cua per sentir els seus batecs. I tu, ben orgullosa i ufana. Era divertit, veure't.

Com en una fotografia, vaig plasmar l’instant a la retina per explicar-li algun dia, com de bonica estaves amb aquella panxeta...

 
 
 
Per l'Elisabet...

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'agrada que t'entendreixi, krasis.
      Gràcies per passar-te, també per aquí. ;-)

      Elimina