Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Un poema a mitges

Un poema a mitges,
un llençol aspre,
una ungla escapçada.

Incomoditats que són arestes a l’ànima.

Pausa

A fora les fulles tremolen.
Preludi de tardor anhelada.
Engeloseixo!
Es pot sentir fins a desprendre’s?

L’alè ha impregnat la finestra.

Esperança i reprendre

El cursor pampallugueja.
Teclats muts.
Blancs que amaguen rimes.
Rimes que oculten carències.

Una nafra sagna als budells.

Rendició final

Un poema a mitges,
un llençol aspre,
una ungla escapçada.

Mort a la vanitat

6 comentaris:

  1. El cursor pampallugueja com si fos un cor que batega, devant l'ansiada arribada de la tardor i els seus records... guarirà la ferida?.
    Salut i bona tardor ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona primavera, artur! :)
      (No sé què passa, que no puc comentar amb el meu perfil...)

      Elimina
  2. Com es pot anhelar la tardor?
    Ben tornada, Martina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena!
      (Per més que ho provo, no puc comentar amb el meu perfil...)

      Elimina
  3. Thanks for contributing such a well-articulated and informative piece!

    ResponElimina