Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 16 de febrer de 2017

En obrir els ulls

El dia que vaig obrir els ulls i vaig veure un món immens i amb tanta gent, vaig pensar que no me l'acabaria. Ara, que sóc tan gran, —ja tinc uns mesets de vida— crec que cap d'ells em podrà sorprendre —són tan previsibles!—.
Però m'ho he rumiat bé, mentre jugava amb els sonalls, i he decidit que els hi donaré una oportunitat a aquests humans. I si m'equivoco, no passa res, almenys em fan riure amb aquells gemecs, ridículs i sense sentit, que em dediquen. A més, no tinc res més a fer que mirar amb els meus ulls blaus...

Fotografia pròpia
Model: Arcadi

6 comentaris:

  1. Quina visió tan intencionadament creada. Els ulls que encara són innocents i sincers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ulls, mirall de l'ànima...

      M'alegra la teva visita, Antoni. Gràcies!

      Elimina
  2. Els infants són la nostra esperança.

    ResponElimina
  3. Solo decirte que:

    precioso, que me ha encantado, que me parece mágico y que...precioso.

    Uno no muchos petos (con y sin H)

    Nada más que decir(te) y mucho que agradecerte por ese post lleno de ternura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradecerte a ti, tu fiel seguimiento.

      Un placer tenerte por aquí, una vez más.

      Besohs.

      Elimina