Però m'ho he rumiat bé, mentre jugava amb els sonalls, i he decidit que els hi donaré una oportunitat a aquests humans. I si m'equivoco, no passa res, almenys em fan riure amb aquells gemecs, ridículs i sense sentit, que em dediquen. A més, no tinc res més a fer que mirar amb els meus ulls blaus...
 |
| Fotografia pròpia Model: Arcadi |
Quina visió tan intencionadament creada. Els ulls que encara són innocents i sincers.
ResponEliminaEls ulls, mirall de l'ànima...
EliminaM'alegra la teva visita, Antoni. Gràcies!
Els infants són la nostra esperança.
ResponEliminaTotalment d'acord.
EliminaGràcies Xavier!
Solo decirte que:
ResponEliminaprecioso, que me ha encantado, que me parece mágico y que...precioso.
Uno no muchos petos (con y sin H)
Nada más que decir(te) y mucho que agradecerte por ese post lleno de ternura.
Agradecerte a ti, tu fiel seguimiento.
EliminaUn placer tenerte por aquí, una vez más.
Besohs.