Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 19 d’abril del 2016

El refugi

—Necessito un refugi per aquesta nit —va dir-li capcot, a la velleta que li va obrir la porta.

La dona, que no estava gens atemorida pel fet que un desconegut hagués picat a la seva porta a aquelles hores intempestives, se'l va mirar lleugerament i de dalt a baix, primer, per acabar aprofundint en els seus ulls, fins a gairebé torbar-lo.

—Disculpi, crec que no m'ha sentit. Li deia que necessito un...
—L'he escoltat perfectament! Tinc algunes xacres pròpies de l’edat, però l’oïda la conservo intacta. L’he sentit tant bé com escolto a l’uníson i en aquest precís moment, el cant dels grills i el carrisquejar de les seves dents, i que dedueixo que no es tracta de fred, en aquesta nit excepcionalment càlida.
M'ha dit que necessita un refugi per aquesta nit, i percebo per l’encongiment d’espatlles, que no només es tracta d'aixpoluc per una ni per dues nits. Com també me n'adono, i no sóc bruixa sinó longeva i amb molt terreny trepitjat, que la meva casa no li servirà de refugi, no per la protecció que vostè necessita, ni mil cases com la meva. La meva intuïció em diu que si el firmament fos una flassada de seda i els estels en formessin un bonic estampat hindú, i si per aquelles coses de la màgia pogués tapar-se amb ell, molt em temo que els peus li quedarien al descobert. Res avui, res en aquesta nit excepcionalment càlida li serviria per alleugerir aquest fred que du calat als ossos.

Ells ulls del desconegut van començar a humitejar-se i la dona va finalitzar: —Però no es preocupi! Passi, li faré una bona tassa de caldo. Escalfar el cos és el primer pas per escalfar l’ànima. Passi i acomodi's.


4 comentaris:

  1. La vella misteriosa rep un visitant que encara ho és més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què és la vida sinó un misteri continu?

      Gràcies, com sempre, Xavier!

      Elimina
  2. Paso y me acomodo.

    Me descalzo y dejo que tus palabras tapicen el encerado, siempre haces que me sienta cómodo.

    Hay personas que desde sus palabras entregan una taza de caldo cuando llueve en la mirada.

    Sopa de "haches" y las alas no son "made in Icaro".

    Besohhh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pasa, pasa... estás en tu casa. Entre hache y hache hallarás un sofá mullido y un café recién hecho que te espera.

      Yo, me siento cómoda entre amigos de letras...

      Besohs.

      Elimina