Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 13 de gener de 2016

Transparent

El seu tarannà consistia en escapolir-se, escapar-se i enxiquir-se fins a ser minúscul i insignificant. El seu desig, fer-se invisible, o millor encara, transparent.
I un dia d’aquells, de tants, en que passava satisfactòriament desapercebut, va escoltar "I què se n'ha fet d'ell?". Una frase que a qualsevol altre, viu, visible i present, s’hauria pres com a ofensiu. Però per ell va ser decebedor. Tant li feia ser recordat en vida o en mort; no volia ni tan sols ser esmentat.
I és que en el fons, la transparència és tan sols un estat...

Fotografia: “Surreal” de Christopher McKenney

4 comentaris:

  1. la transparència és tan sols un estat... Ben cert...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els diccionaris diuen que és una qualitat, però en el meu "llenguatge", que veig que comparteixes, és ben bé un estat.
      Gràcies Crame!

      Elimina
  2. la transparència, la invisibilitat, sovint espanta més que el negre absolut.
    ser d'un color o ser color (o no ser-ho) "qualitat" i "estat" interesant la reflexió que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, el negre tot i ser fosc, pot espantar més que la invisibilitat o transparència, o sigui allò que un desconeix i que sol témer.
      Gràcies per fer-me pensar, sr. nadie.

      Elimina