Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 15 de novembre de 2015

A glops

Si ets bo, realment bo en aquests afers que ara t'explicaré, pots aconseguir que ni es noti. Para atenció al que et diré...
Segur que alguna vegada t'has empassat una i dues i milers de llàgrimes. Llavors ja deus saber del profund dolor de gola. Sinó, i perquè te'n facis una idea, és com si t'empassessis un nus de mariner de cànem gruixut i aspre, raspant-te les cordes vocals. Però com que mai seràs soprano, no temis, pots fer-ho tantes vegades com calgui.
I això és el més fàcil, no et creguis! A empassar en silenci, em refereixo. El que costa horrors és mantenir el llagrimall intacte. Quan corris aquest perill, quan notis que s'acosta un mar mogut per un tsunami al teu iris, parpelleja tan ràpid com puguis. Si cal, també, i si encara ets novell en aquesta tasca, fes-ho mirant enlaire, com qui observa els núvols passar. Inclús pots fer escarafalls simulant estupefacció per les formes dels cotons, que veritablement i ara per ara, t'importen un rave. Però ara mateix és preferible que semblis un imbècil a un dèbil. Parpelleja, mira enlaire i somriu falsament mentre la sal lacrimògena et penetra als pulmons. 
Uns minuts després ho hauràs aconseguit, semblaràs el valent que no has estat en ta vida. 
Quan ho hagis practicat dues, tres i quatre vegades, perfeccionant el mètode a cada glop, arribaràs a ser-ne mestre, gran mestre de futileses però tremendament útil.



Una vegada vaig somiar que el cor se m'ofegava de tantes llàgrimes empassades, però no pateixis, juraria que sura...


2 comentaris:

  1. Seguiré plorant, encara que sigui en públic, encara que sembli un bleda.

    ResponElimina