Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 25 de setembre del 2015

Peix de lluna plena

Els dies amb lluna, sóc peix, i baixo a les profunditats.
Entre taurons i tritons et trobo dins una peixera, cobert de tot el teu pèl d'animal salvatge. Amb els meus llavis d'amfibi ressegueixo les quatre cantonades del recinte envidriat fins a trobar els teus ulls ambre.
Et faig mil preguntes que ja no recordo, excepte una: Saps nedar? Òbviament em respons, amb ullals esmolats i divertits, que no. I entre curiositats insomnes es fa de dia...
Les nits de sol, perdo les escames, i ja no ens podem trobar. Haurem de ser amics de lluna plena, de sal de mar i licantropies vàries.

Imatge trobada a la xarxa

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jo no diria ben be romàntic, però també m'agrada que ho vegis així.

      Gràcies artur!

      Elimina
  2. l'aigua i l'aire, medis incompatibles per a ànimes compatibles.
    fronteres de vidre dur, invisibles... com l'aire, com l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fronteres infranquejables en el món terrenal, però no pas en els altres mons, en els que inclús es pot volar!

      Gràcies sr. nadie.

      Elimina