Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 6 de setembre de 2015

Serenitat

—Doncs sí que se la veu moixa, sí... Què li deu passar? —xiuxiuejaven les tafaneres del poble.
—Jo crec que és tristesa —deia una.
—Més aviat malenconia —va dir l'altra.
—Que no! —va exclamar la tercera —i va afegir— és pur menfotisme.
Ella que gaudia de bona oïda, tot i l’avançada edat, ho escoltava amb total tranquil·litat, i pensava, que la majoria confonen felicitat amb alegria.
I el que no sabien és que la serenor de la que ella gaudia, és un estat en el que l’alegria, inclús la felicitat, són supèrflues. Però no valia la pena explica’ls-hi, perquè elles seguien en la seva discussió acalorada...

Fotografia: Joe Webb

"Vísteme de hermosura el pensamiento, serenidad, perennemente unida al árbol de mi vida a contra viento." (Blas de Otero)

2 comentaris:

  1. La serenor de l'ànima és un dels secrets d'allò que en diuen felicitat.
    Si existeix la felicitat cal buscar-la en la tranquil·litat de l'esperit i en la felicitat dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. Boniques paraules, les teves...

      Elimina