Llop de nit

Ets llop,

llop de nit;

diria que llop solitari.

De dia...

no et conec de dia.

Però t'imagino a la platja,

a l'alba,

quan encara fa fresca

fent volar un estel de colors

i amb ell, tots els teus anhels.

El passat ja és mort

i ara reneixes nu

amb pell madura.

No ets llop de mar

ni de bosc

ni tampoc d’asfalt,

en tot cas, llop de l'aire.

Esgarrapes els núvols

sense caçar-los,

només pel joc

de  viure apassionadament.

No ho sé, ho imagino,

perquè jo a tu et conec llop,

llop de nit.

I et segueixo les petges

entre encuriosida i fascinada,

entre urpes i paraules.

De sobte, un udol;

es fa de dia

i el llop torna al cau.

La propera nit,

i si tinc sort,

potser et vegi els ullals.

(Fotografia trobada a la xarxa)