Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 26 de juliol de 2015

Després de l’amor

La va despertar la sonoritat del seguit de petons que li va fer a la galta. Uns petons casts, gairebé fraternals, que contrastaven amb la passió que els havia unit una estona abans.
Acostumava a dormir-se ràpidament després de fer l’amor. Sempre li havia semblat un tòpic absurd allò de que eren els homes els que no els hi costava ni un minut adormir-se després duna sessió de sexe, perquè a ella li passava just això. El desenfrenament desembocava en extenuació només saciada dormint plaentment.
I els petons sonors per tot el rostre van anar acompanyats de l’afirmació: “no estiguis trista”. Ella va respondre, amb un tímid somriure i els ulls encara tancats, que no n'estava de trista. Però la veritat era que sí que ho estava. No sabia el motiu, però després de fer l’amor, sempre sentia un buit.
Potser es devia al son o al cansament però certament sentia una mena de tristor. Encara que, fet i fet, ningú ha negat mai que en la felicitat existeixi una fase d’estat trist. Vull dir que la felicitat que tant es proclama i busca, podria ser perfectament una espècie de buit. S’obstinen en fer-nos creure que la felicitat ho ha d’omplir tot, quan al contrari, potser ens buidi. Insisteixen en falòrnies com que hem d’estar complets, plens de tot i de totes les coses, inflats d’egos i d’altres camàndules, amb cent projectes futurs en ment i amb l’obligació d’estar alegres, i sempre omplint el temps, els sentiments i la vida, fins a rebentar de goig. I j o em pregunto: què és més grat, omplir un cistell de flors o buidar-lo per fer un ram a qui més estimes? 
La senzillesa d’un buit portat amb dignitat... No ho sé, potser no calia donar-hi tantes voltes; qui sap, podria ser que fóra simplement tristesa.


10 comentaris:

  1. La tristesa de l'amor consumat. Tornar al prat a buscar les flors per fer-ne un ram.

    Petons, maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que té la immediatesa, que es consuma, d'igual manera que la bellesa d'un ram de flors.

      Petons, cantireta.

      Elimina
  2. L'amor tornarà. Recorda la il·lusió dels instants previs.
    Així es va formant la felicitat. Tots els estats d'ànim conflueixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som humans -diuen les males llengües, que humans complictas- amb diferents estat d'ànim i de desànim. Què hi farem...

      Gràcies Xavier!

      Elimina
  3. ho comparteixo, afegiria que el següent pas després de conèixer la felicitat és morir de fàstig i decepció, que pot ser igualment d'excitant i inspirador per qualsevol ment creativa, o distorsionada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inspirador ho ha de ser sens dubte. Del que tinc dubtes és de que sigui excitant. No ho sé, m'has deixat pensant i pensativa. Mal assumpte, perquè ara tindré alguns problemes per dormir.

      Un plaer la teva reveladora visita, sr. nadie.

      Elimina
  4. Té força lògica sentir un buit a continuació d'assolir una cota de felicitat elevada. La vida no s'atura. La ment continua creant. Acceptar-lo amb serenitat, com una cosa natural, potser és la millor solució per entendre-ho. No ens podem contagiar d'aquests corrents que impulsen la felicitat constant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, tot continúa i no podem aturar els moments; potser també es tracti d'això...

      Gràcies per passar-te também per aquí, José Manuel. ;)

      Elimina
  5. Tener cerca ese cesto, ese jarrón , esa persona que nos de, que nos permita, que nos pida ( con quien) guardar una rosa seca entre las paginas de un libro ( ternura, ojos cerrados mientras se recuerda ) o imaginar una forma de tejer un ramo nuevo.

    Llevas razón:

    ¿para que marear las cosas?

    Un petó guardado entre las paginas de un libro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tengo la "manía" de guardar flores secas entre las páginas de los libros, bueno... más bien son tréboles. Quizá para que la suerte aguarde al próximo que abra esa página.

      Un petó amb olor de llibre.

      Elimina