Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 21 d’abril de 2015

Dius que vols ser aigua

Dius que vols ser aigua...
Com t'imagino de pluja -de vegades fina, d'altres tempesta- però líquidament aigua, et dic que et veig reposar en un bassal, dels que xipollegen els infants amb bótes noves.
I tu t'enfades perquè vols ser aigua que brolla, que corre i es transforma. Llavors et canvio per mar, per extens oceà que dóna vida a la fauna marina, però tampoc et convenç.
Quan crec que ho entenc, et dic que potser prefereixis ser deu o aiguaneix, l'inici, gènesi d’aigua pura. Però res, sembla que no l'encerto.
Aleshores em dius que vols ser aigua en totes les seves formes, no principi ni final, vols ser immediat però perpetu -amb prohibició del mai i del sempre-, de riu salat i mar dolça, però d’un convençut sòlidament líquid.
Dius que vols ser glop sadollat, gota de rosada i cascada de llàgrimes. Aigua, em dius, vull ser aigua!
I és quan gairebé desisteixo, que et desglaces davant meu fins a esquitxar-me la cara, que ho comprenc per fi, no ets aigua no, ets l'Aigua.


video


Pel meu amic Joan...

10 comentaris:

  1. El no sé, pero vos hace tiempo que se hizo lluvia sobre las hojas en blanco.

    Un petó. Una gota de pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu comentario me llega como el rocío de una mañana con vistas a ser un día espléndico.

      Un beso y gracias, Jaime.

      Elimina
  2. M'he emocionat i tot. Quin poder de paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, m'alegra molt que t'hagi emocionat!

      Moltes gràcies, Jordi.

      Elimina
  3. É bom vir ao seu blog, ver e ler o que está publicando,parabéns por partilhar seus pensamentos, desde já agradeço pelos textos com que nos presentei-a,e posso dizer que tem aqui um blog muito agradável,
    desejo que tenha saúde e com muita paz.
    Deixo as minhas saudações, com desejo de muitas felicidades.
    Sou António Batalha.
    http://peregrinoeservoantoniobatalha.blogspot.pt/

    ResponElimina
  4. ... hi han sensacions, emocions, percepcions... que flueixen lliures i anàrquiques en el llimb de l'ignorat i un dia, algú, amb el do de la paraula, fa que deixin de ser només líquides i apareguin sòlides i reconeixedores. No són més certes, o incertes. Només són, perquè hom les ha copsat i les ha expressat i ja han deixat de ser silencis eteris en els llimbs de la demència o de la correcció... Gràcies, amiga Núria (Joan)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un fluïd: gràcies; per les rialles, per les estones i per la frescor de l'amistat de l'aigua.

      Núria.

      Elimina