Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 22 de març de 2015

El tribunal dels febles

És irònic com n'hi ha que necessiten trobar un sentit a la seva vida i d'altres, per viure, en tindrien prou amb un rosegó de pa. No és una exageració, és la necessitat de l'individu. I no és jutjable, perquè qui s'atreviria a formar part del tribunal dels febles?
És curiosament irònic ser coneixedor del remei sense poder-ho portar a l'acció. Curiós, com l'humà perdut en la recerca del misteri de la vida, oferint un bocí de pa podria salvar-ne una. I el cercador, amb el somriure de l'afamat saciat, aconseguir així trobar el sentit de la seva pròpia.
És malignament irònic constatar com hi ha qui mor d'inanició en el mateix instant que un altre mor aixafat en l'asfalt. Tenir en una mà la mort i en l'altre la vida, i tallar-ne una o una altra en qüestió d'instants.
Mentre, el tribunal dels febles du una bena als ulls i la maça a les mans, i el pols ben, ben temperat.

4 comentaris:

  1. Hi ha algun jutge a qui li podrien canviar (com el tipus de la imatge) la toga per la soga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més d'un possiblement...

      Gràcies, com sempre, Xavier!

      Elimina
  2. N'hi ha que cerquen el benestar, i n'hi ha que en tenen prou amb estar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú amb les seves prioritats, totalment respectables, per altra banda...

      Gràcies Helena!

      Elimina