Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 4 de febrer del 2015

Escarcha

Sobre tu hielo,
entumezco.
Bajo tu escarcha
ardo viva,
dulce muerte.
Nieva en las cumbres,
ascua en mi lecho
y siempre

persiste,
caldea
tu escarcha.

Il·lustració: Sonia Maria Luce Possentini


8 comentaris:

  1. Insuperable el comentari del Xavier i la teva entrada!

    ResponElimina
  2. Copo a copo arden las ascuas que sabrán ser fuego , que desearan pintar azul en tus labios.

    Seguro.

    Un petó-h

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaime, tengo que decirte que en este poema siento que hay cierta influencia de tu tinta. Quizás sean imaginaciones mías, pero he percibido tu sello al releerme.
      Tenía que decirlo...

      Besohs.

      Elimina
  3. La "escarcha" d'un record del passat continua cremant-me la pell, per més temps que passi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crema i fins i tot llaga...

      Gràcies per l'agradable visita, g!

      Elimina