Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 19 de novembre del 2014

Diuen les males llengües

Diuen les males llengües que quan no sàpigues quina decisió prendre, cal que llencis una moneda a l’aire.
No es tracta de que l’atzar decideixi per tu. Ni tampoc, com alguns il•lusos somiadors ara creuran, de que sigui cosa del destí. No, tampoc és per això.
Diuen que has de llençar la moneda perquè just quan està suspesa a l’aire, només en aquell precís instant, de sobte desitjaràs el cantó del que vulguis que caigui. I sabent el que esperes, tindràs la decisió encertada.
Fins i tot diuen -sempre les males llengües- que serà la decisió del teu cor. Que sí, que sí que ho diuen; no m’ho invento pas!

Intercanvio moneda i llenço pregunta a l’aire: És necessari organitzar tot aquest teatre? Rumia-ho...
I si posem per cas, just ara que et pregunto, estàs pensant -quan ningú et veu, però estàs pensant-: I per què no? Hi perdo res provant-ho? Aleshores de sobte, just en aquest instant en que dubtes si val la pena llençar-la o no, llavors serà quan t’estaràs dient el que ja saps que vols.
No ho veus? No cal que llencis la moneda, ja tens la resposta. Només cal que siguis... com en diuen? Valentia, crec que és. La coneixes? Diuen -no sé si les males llengües- que valent és qui no du monedes a les butxaques.


 
“Con esta moneda me voy a comprar un ramo de cielo y un metro de mar, un pico de estrella, un sol de verdad, un kilo de viento, y nada más.” (María Elena Walsh)

6 comentaris:

  1. Un post numismàticament interessant.
    Després de mirar fixament els cercles de la imatge que inclous, vaig a posar-me col·liri als ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero no haver-te perjudicat massa els ulls...

      Gràcies, Xavier! :)

      Elimina
  2. M'agrada l'entrada, i la cita del final, tan immaterial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi m'agrada que t'hagis fixat en la cita final.

      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  3. A veces, por algún extraño capricho, las monedas se quedan suspendidas en el aire o no dejan de subir entonces , la respuesta, queda aprisionada entre dos silencios que no saben donde comprar un ramo de esperanza.

    ( Es bueno llevar una segunda moneda en el bolsillo sin que lo sepa el otro)

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No había albergado esa posibilidad, Jaime. Y es que las floristerías de esperanza hacen su propio horario, ya se sabe...

      Apunto sugerencia de llevar segunda moneda y refuerzo en los bolsillos.

      Un beso.

      Elimina