Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 5 de novembre de 2014

El llenguatge dels elefants

Giraria el cap però em fa tanta por no trobar-te, tanta...
De debò que faria l’intent de tombar-me per saber si encara hi ets o, si de fet, hi has estat alguna vegada.  Però crec que em quedaré aquí, immòbil, i no donaré el braç a tòrcer.
El que faré serà imaginar, potser suposar, que ets darrere meu, esperant-me.  I sabent-te així a les meves espatlles restaré tranquil•la.
Tantes vegades que hem jugat a fet i amagar, i aquesta vegada he guanyat jo.
Continc l’alè... ja ho noto, escolto la teva respiració al clatell, compassada. Em sento acompanyada per l’escalfor que desprèn el teu cos sempre que som a prop. No hi ha dubte, hi ets. L’eriçar dels meus cabells no pot enganyar-me.
No és cap misteri. Dos éssers poden estar junts, compenetrats, sense ser-hi en presència permanent.
Coneixes el  llenguatge dels elefants? És a través de les ones que produeixen a terra quan trepitgen fort. Ara mateix percebo com ressona el terra als meus peus i intueixo el que em vols dir. I la resposta és: sí.

 

6 comentaris:

  1. No puede , la distancia, medrar en la luz de los sentimientos cuando estos con el simple resplandor de una vela calientan los inviernos que esconde el camino.

    (Además los elefantes saben volar y eso derrota tanto a la distancia como a los vuelos chárter).

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veo que conoces bien el poder de los elefantes. Exacto, vuelan y traspasan los umbrales de la distancia y del tiempo.

      Un beso, Jaime.

      Elimina
  2. Un llenguatge amable el del ressò al terra.
    La mirada pacífica el complementa.

    ResponElimina
  3. i segur que no et podries girar...???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què més dóna? No és necessari...

      Gràcies, Toni!

      Elimina