Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 13 de maig del 2014

Res a dir

No tinc res a dir. Res interessant a dir, vull dir.

Tu diràs: “Doncs no diguis res.” Aleshores et respondré: “I ja et sentiràs còmode sense que no digui ni piu?”. Llavors faràs amb el cap que sí i jo sabré a ciència certa que voldràs dir que no.
Però si t’he de ser franca, dir-te que no tinc res a dir. No m’he concentrat en el que he de dir per ser aguda o sagaç. Ni ho he pensat; ni de fet, en tinc masses ganes.
Perquè no serà espontani. Saps què vull dir? Probablement no, perquè ni tan sols ho sé jo...
T’asseguro que em cansa dir això a aquell, i allò altre en aquell altre. I el que val per un, a l’altre no el fa content. Quin desgast d’energia i de parlar per parlar!
Doncs no, no diré res. Res important, vull dir. Ni no ni sí, ni a tu ni a mi. Res de res. No diré absolutament res.

Val a dir que n’hi havia un que una vegada digué “No tinc res a dir, i ho estic dient, i això és poesia”. I no et sabria dir... Perquè si et dic que a mi no m’ho sembla, hauré caigut molt baix?
Veus, ja torno a dir el que no he de dir. Si quan dic que no tinc res interessant a dir, no és en va. No te n’adones que he parlat molt i no he dit res? Ja, ja sé que això ho fan molts. Però i si jo no vull ser com molts, ni tampoc com pocs? I si vull ser jo? És a dir, diferent a tots i tothom. I tu diràs: “Quina bajanada!”
I quan la conversa entra en renecs que freguen la falta de respecte, llavors sí que ja no hi ha res fructífer a extreure dels mots dits i dels no dits.
És a dir, que ara sí que sí, que ja no tinc res de res a dir.

Res que t’interessi, vull dir.

 
“No tinc res a dir, i ho estic dient, i això és poesia”. (John Cage)
“La necessitat de parlar, inclús si un no té res a dir, es torna més apressant quan un no té res a dir, així com la voluntat de viure es fa més urgent quan la vida ha perdut el seu significat.” (Jean Baudrillard)

14 comentaris:

  1. Finalment has dit més d'una cosa. I sempre és interessant llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més interessants els vostres comentaris.

      S'agraeix, Fita!

      Elimina
  2. M'agrada molt, però no sé dir per què!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no diguis res... ja m'està molt bé així! ;-)

      Elimina
  3. “Que si tomba, que si gira; que si naps que si cols; que si sí que si no... Doncs saps què? Doncs que, abaix! Que el cotxe és meu!!”
    Extret d'un diàleg (no del tot literal) d'una peli. Saps què et dic? Doncs que quan suren els renecs, es podria dir que encara hi ha esperança tret que només els deixi anar un dels participants. Perquè els renecs també volen dir, tant com els silencis. Això sí, si prefereixes callar ja és prou significatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó i els renecs almenys són senyal de que t'estan escoltant. I això, és bo! Perquè després de tant dir i no dir, i de naps i cols, el receptor es mereix com a mínim el dret a renegar.

      Mira... ara m'has fet pensar i donar-li un gir al text. Veus que bé?! :-)

      Elimina
  4. Al final, quedem que no em quedat de cap mmanera!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? Quines coses... hehe!

      Moltes gràcies per passar-te per aquí, Pau!

      Elimina
  5. Podem no dir res amb un silenci acollidor.

    ResponElimina