Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 17 de maig del 2014

Pantera

Hi ha nits que sóc pantera
nits que el cor s’accelera
i se m’atura el pols.
 
Predadora solitària
sóc pantera sedentària
aguaitant en els xamfrans.
 
No miolo i sóc felina;
te m’escapes com aigua marina
però després... sempre t’agafo.
 
 
Atrapat entre les cordes
en la selva de llambordes,
la nit dilata.
 
Trepo la pell que llepo
i salvatge, t’esgarrapo,
esgarrinxo i esgarrapo.
 
Hi ha nits que sóc caçadora,
udols de ferotge pantera,
nits que el cor s’accelera.

16 comentaris:

  1. Sense nits així la vida seria un desert molt aborrit...

    Salut, pantera! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica d'acció a les vides i... a les nits.

      Gràcies per la visita, Ximo!

      Elimina
  2. Pel bé de les teves víctimes, espero que les ungles i dents siguin toves.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manicura feta i dents de llet. No cal patir... :)))

      Un plaer la visita, en terres selvàtiques.

      Elimina
  3. Com tots els teus molt bonic, descriptiu, Molts voldrien estar atrapats entre les cordes .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap que hi ha cordes que no estrenyen...

      Sempre és agradable veure't per aquí, Josep. Gràcies!

      Elimina
  4. Les urpes m'esfereeixen,
    els udols m'atemoreixen,
    em fan basarda els caçadors.
    Parlant de xamfrans,
    només em plauen,
    les panteres,
    que hi porten la bossa a joc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, quin comentari més poètic o quina poesia al·lusòria més adient!

      Gràcies pels versos i pel detall, Octavi.

      Elimina
  5. quines nits més mogudes passaràs... m'ha encantat

    ResponElimina
  6. Hi ha brins en la pomera
    brins que em fan salivera
    i m'acceleren el cor.

    Com Pandora mil·lenària
    sóc la Eva humanitària
    temptejant tots els humans.

    No udolo i sóc divina;
    et defujo, Adam, sóc esquiva
    inútilment... sempre vols marro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada la teva versió, Antoni!

      Tot un regal... gràcies.

      Elimina
  7. Ronronea tu teclado y hasta Halle Berry sabe que la noche te pertenece cuando deseas ser cada una de las tejas que desafían el vértigo del alero , cada una de las sombras que atemorizan el hierro de las farolas y el temblor de los silencios que se acurrucan a ras del suelo.

    ¡Lo sabia¡

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pantera, vanidosa, escucha tus palabras; y altiva, se acurruca satisfecha.

      Un abrazo. :-)

      Elimina
  8. Pantera solitaria i felina, atrapada trepes i caces.

    Perdona'm per gronxar-me en els teus versos, però m'ha fet gràcia. ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'he de perdonar sinó donar-te les gràcies per voler gronxar-t'hi, i riure una estona.
      Gràcies per la visita, V.V. ! :-)

      Elimina