Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 18 de juliol de 2013

Timideses

“Timideses” ha estat escrit conjuntament amb Pep Jardiner de Sentiments, posseïdor de l’art de commoure amb la paraula, i sempre amb discreta elegància.
Superada ja la timidesa del primer poema conjunt... espero tornar a col•laborar properament amb tu, PeP!


 
El fredolic vent dels carrers
m'ha fet entrar al bar de la plaça.
El te negre m'escalfa unes mans
tremoloses d’un cos desangelat.
 
Un sorollós xerric de la porta
ha donat entrada a una olor de mel.
Tombo el coll seguint el perfum,
esmaperdut amb la fragància de la mirada.
 
La llum del sol però, m’enlluerna
i no puc esguardar més que una ombra.
Dibuixa una delicada i sensual silueta.
I m’envaeix de nou el dolç perfum,
aquella familiar i penetrant olor de mel...
 
S’asseu; abric marró, barret i ulleres fosques.
amb cutis de caramel i nas perfilat,
denotant una timidesa fins i tot verbal
a l’hora de demanar el tallat curt de cafè,
a fi de no amargar les seves gustatives bucals.
 
Creuem mirades com deutors d’amor
lleials a una timidesa que ens domina,
fent-nos esclaus de la por. Mirades.
Llàgrimes orgàsmiques, suades de desig.
 
Voldria apropar-me... però
alguna cosa m’impedeix moure’m de la cadira.
Paralitzat pel que no sé encara,
però que dedueixo,
em trasbalso...

I aquella captivadora olor de mel, que no em permet...
que no em permet recordar
quan va ser la darrera vegada
que em vaig sentir així: dolçament tímid.
 
 
Autors: Pep Jardiner de Sentiments & MartinaH

 

12 comentaris:

  1. Em sembla un prodig, un fet quasi màgic, aquest poema escrit "a dues mans" i amb un sol cor. Enhorabona, poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com màgiques les teves paraules, Juan. Gràcies!

      Elimina
  2. M'Afegeixo al comentari de Juan, dos cors units per la timidessa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari i per la visita, blixenlamujerdelaspalabras!

      Elimina
  3. felicitats a tot/es quetre mans bell poema !

    ResponElimina
  4. Rosamaria Galbany i Hom18 de juliol de 2013 a les 16:06

    La dolçor de la mel, que contenen aquests mots, regalima suaument cos endins, fins arribar a tocar el cor i ungir-lo d’aquesta càlida i a l’hora sensual timidesa.
    Una brillant melodia tocada a quatre mans.
    PeP,Núria,Felicitats!,poetes de la sensibilitat convertida en paraules.Que per molts anys us puguem anar llegint i gaudint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari dolçament encantador...
      Val a dir que en PeP ho ha posat fàcil.

      Gràcies Rosamaria!

      Elimina
  5. És molt maco de sentir-se dolçament tímid, és el millor que et pot passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha timideses de les que un/a no s'ha d'avergonyir. I sí; és de les millor coses que a un/a li poden passar.

      Gràcies Helena!

      Elimina
  6. Ahir, amb permís de la "MartinaH" el vaig llegir en públic a Girona. Haig de dir que va agradar moltíssim. Cofoi com unes pàsques!!!!
    Va ser escrit amb dues plomes amb una sola tinta: la de la Timidesa d'ambdós.

    ResponElimina