Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 15 de juliol de 2013

Cascavell

Em posaré un cascavell, que soni i faci ning-ning
amb fortuïta premeditació perquè em sentis venir.

Em posaré un cascavell i me’l lligaré al turmell.
Me’l posaré per neguitejar-te al saber-me ben a prop.
Ho tinc pensat i ho faré: em posaré un cascavell.
Amb cada passa et pensaré,
i composaré una melodia apta per les teves oïdes.
Em lligaré un cascavell, al turmell i t’evocaré bells records.
I ho faré per crear-te un desgavell, per quan no em tinguis enyor.

Em posaré un cascavell, que soni i faci ning-ning.
Arribaré amb el meu soroll i et faré embogir.


Fotografia: Thea Curtis

12 comentaris:

  1. M'ha encantat Martina ... També per la coincidència ... Jo, una vegada, ho vaig fer! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina casualitat Mariola! Espero que no "emprenyessis" massa amb el ning-ning. O, sí... ;-)

      Elimina
  2. Si es tracta de jugar ... perquè no?

    ResponElimina
  3. ELS JOCS ERÒTICS sempre són interessants: insinuar-se, fer dubtar, seducció !!!
    Bé Martinah !
    salutacions
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no ho hagués catalogat com a joc eròtic. Però ara que ho dius, potser sí...
      Hi pensaré, merci!

      Elimina
  4. Molt bon poema. Que el joc no s'acabi mai !

    ResponElimina
  5. Certament, massa evidència neguiteja... I ho puc sentir, el zel del meu cascavell s'ha enredat amb el dring del teu, que denota presència...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em satisfà que la presència del cascavell t'hagi fet parar atenció al meu bloc, Josep.
      Gràcies per la visita!

      Elimina