Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 21 de setembre de 2012

Un somiador entre la resta

Aquell somiador entregat als seus contes, passava desapercebut  entre la resta. Tant se val el seu aspecte; segurament era com la resta ho etiqueta de normal i corrent.

El somiador despert, al no ser reconegut  pels altres, podia somiar lliurement a totes hores i a tots llocs.
Seia al banc del parc, es posava les seves ulleres fosques i iniciava el seu particular viatge. Passaven a desenes davant d’ell, tots capficats amb les seves coses, sense parar-hi atenció.
En algun dels seus moments de lucidesa, el nostre amic somiador se’n va adonar. Va pensar que potser era invisible. Fins i tot, sovint pensava que estava somiant que seia en un parc, amb unes ulleres fosques, i que la seva realitat era lluny d’allà. Una realitat en la que els peixos volen i els ocells tenen escames.
Però de sobte una gota de pluja regalimava entre els seus llavis i recordava que tenia set. Tanta set, com set d’ales cada matí al tocar de peus a terra.

El que no sap l’home somiador és que no està sol. No és únic en la seva espècie, per sort dels àngels i les fades.
I el que ell no sap tampoc, és que és distingible entre la resta.
Al fons de l’iris dels seus ulls hi ha una llum blanca, que si es mira molta estona, encega. Una llum que de blanca passa a tota la gama de colors de l’arc iris. Aquesta llum però, és imperceptible per la resta. Només un altre somiador pot ser-ne enlluernat.

Home somiador, no et sentis sol. No podràs compartir seient en el vagó ja que cada viatge és únic i teu particular. Però l’altre vagó de tren, el que veus davant la finestra, està ocupat i t’asseguro que no queden butaques buides.

-MartinaH-

“Alguns homes veuen les coses com són i es pregunten per què. Altres somien que mai van ser i es pregunten per què no.” -George Bernard Shaw-


4 comentaris:

  1. El vagó de davant seria el de la interpretació dels somnis de l'home somniador. Sempre ple, per molt solitari que hagi estat ell.

    No em puc fer pas seguidora teva i m'agradaria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, gràcies pel teu comentari. M'ha agradat la teva interpretació del tren dels somnis.

      Quan dius això de fer-te seguidora, imagino que he de fer alguna cosa, no?
      Veuràs, fa poc que he estrenat el bloc, i encara estic una mica "peix" en el tema.
      A veure si esbrino com ho he de fer...

      Elimina
  2. MartinaH: només has d'activar la funció d'admetre seguidors a la configuració del bloc. Tot i que em pensava que s'activa sola.

    M'aniré llegint les altres narracions que has fet, mentrestant. No sé si has vist que la interpretació és el meu fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH: te'n vas a "Format", dins de "Nova entrada", i cerques on diu "Seguidors" per activar-ho. És fàcil.

      Elimina