Com cada matí, miro per la finestra; avui ha deixat de ploure. Sembla que la pluja dels darrers dies sigui la nostra aliada i ens convidi a quedar-nos a casa. No puc evitar tancar els ulls i imaginar-me que tots els infants s’han tornat immunes a aquest maleït bitxo. I ara són ells qui poden sortir a fora i, com a toc de xiulet, van al carrer amb aquella energia acumulada que es tradueix en salts i carreres cap a la plaça. Tanta vitalitat ens fa vessar llàgrimes, als pares, que mirem darrere els finestrals.
Xipollegen amb ganes sobre cada bassal i queden molls i enfangats fins als cabells. Els gronxadors van amunt i avall. Corredisses darrere les pilotes, fins ara oblidades. Les llombardes trontollen de tants salts a peu coix. I aquell so màgic: el riure. Són lliures!
Els pares els mirem concentrats, i sembla que ens diguin: "Tranquils pares, ja sortim nosaltres a comprar i a llençar les escombraries. Tingueu paciència, tot anirà bé, tot anirà bé..."
Com cada matí, miro per la finestra; avui ha deixat de ploure. Sembla que la pluja dels darrers dies sigui la nostra aliada i ens convidi a quedar-nos a casa. No puc evitar tancar els ulls i imaginar-me que tots els infants s’han tornat immunes a aquest maleït bitxo. I ara són ells qui poden sortir a fora i, com a toc de xiulet, van al carrer amb aquella energia acumulada que es tradueix en salts i carreres cap a la plaça. Tanta vitalitat ens fa vessar llàgrimes, als pares, que mirem darrere els finestrals.
ResponEliminaXipollegen amb ganes sobre cada bassal i queden molls i enfangats fins als cabells. Els gronxadors van amunt i avall. Corredisses darrere les pilotes, fins ara oblidades. Les llombardes trontollen de tants salts a peu coix. I aquell so màgic: el riure. Són lliures!
Els pares els mirem concentrats, i sembla que ens diguin: "Tranquils pares, ja sortim nosaltres a comprar i a llençar les escombraries. Tingueu paciència, tot anirà bé, tot anirà bé..."