Tot i que diria que et vaig veure caminant a pas ferm entre la gent. Series un d'entre un milió però se't distingia perquè eres l'únic que no mirava on mira tothom, rebel·lat contra la inèrcia. Tenies la vista fixada a un punt indeterminat al qual tan sols jo podia arribar-hi.
Però no sé si et vaig veure, potser només vaig confosa. Quan passes tant de temps amb els teus pensaments, dormint amb ells, somiant amb ells, llevant-te amb ells, comences a confondre la realitat. Mai dubtes però, de la teva raó, tanmateix em sembla veure't entre la gent, en el reflex de la gota de rosada que casualment cau a la mateixa fulla, cada matí d'aquesta tardor eterna i també en l'horitzó difuminat, però essent tu i la teva perdurable essència.
Saps? No et conec però et pressenteixo, no com un espectre perquè et sento real i tangible; per això no dubto del meu seny quan em premo el pols i et reconec. Diria que et vaig veure i que et veig ara mateix, com si fossis aquí, tant present com que jo ja no sóc i passes a ser tu, sense rancors. Estic massa cansada, no puc pensar més i et passo el relleu, feliç, a tu.
Diria que et vaig veure, diria que et veig.
 |
| Fotografia pròpia |
Diria que sí.
ResponEliminaPot ser que no vagis errat...
EliminaYo diría que, desde el otro lado del cristal aguardo tu próximas palabras, que aguardo sabiendo que sonreiré , que aunque tarde en contestarte también diría que veo y aguardo a que tus palabras hagan que giremos la cabeza y , como poco, encontremos una sonrisa.
ResponEliminaUn petoh o más
Tus predicciones son acertadas pues mi sonrisa siempre va incluida en las sabidas lecturas vuestras, tuyas...
EliminaUn petóh i un somriure rere la finestra.