Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 18 d’agost de 2015

El pacto

—Devuélvemela.
—Hiciste un trato.
—Pero yo no sabía de la envergadura de estar sin ella...
—Cuando pactas con el diablo no hay marcha atrás.
—Pero es que vivir sin alma es como morir en vida.
—Lo siento, amigo, pero la muerte ya no está a tu alcance.

Imatge de la xarxa

2 comentaris:

  1. l'eternitat espanta quan l'existència és fosca.
    no ve al cas però sovint l'alcohol ofega la nostalgia de quan teniem l'ànima juganera... així que entenc a aquest esquelet i les copes buides que l'envolten. m'agrada la imatge, i el text per descomptat.

    bon estiu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, o així ho suposo; una eternitat sense ànima no augura una existència massa 'còmode'.
      Al trobar aquesta imatge a la xarxa em va semblar força representativa i adient al text. L'alcohol és un bon refugi per a les ànimes, com tu dius juganeres, o també tristes. I en carència d'ella, potser també sigui un bon placebo.

      Gràcies, sr. nadie, conservem les nostres ànimes... ;)

      Elimina