Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 26 de gener del 2015

Assedegada

Tinc set.
Tinc la gola seca,
la saliva espessa
i agulles al coll.
Res que la teva aigua
no amaini,
res que la teva llengua
no calmi.
Però estic assedegada
en sequera de besos,
àrida de tu.
Llepo suors al pensar-te,
arreplego plugims d’abril
però aquesta set no em passa
i no puc empassar.
Grata’m la laringe,
fingeix o mulla’m .
Dóna’m la teva aigua
o mata’m ara i aquí.
Tinc set, tanta set!

Fotografia: Georgina Santiago


4 comentaris:

  1. Colpidor poema... es sent la secor de gola. M'agrada!

    ResponElimina
  2. El receptor d'aquest poema te n'ha d'escriure un amb un bolígraf de saliva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser hauríem de proposar als de la casa BIC que en subministressin...

      Merci, Xavier!

      Elimina