Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 10 de gener del 2015

Horitzó

Aquest capvespre he estat capaç de mirar l’horitzó i tenir-ne prou. Al fitar aquell punt indeterminat i sentir la incommensurable calma semblant a la dels ascetes, que no dels poetes, no m’ha calgut res més.
I en abandonar-me la pau acaparadora he buscat paral•lelismes per tal de no oblidar aquella serenor mai experimentada en mi. Com el que et produeix el caliu de les moixaines a la vora del foc, un sospir, els petons de maduixa, un somriure sincer, un calfred de desig al clatell... He recordat també la quietud que desprenen els ancians, o potser és melancolia?  –tinc tendència a confondre les emocions dels altres-, però ha estat en va perquè no hi ha res que s’hi assembli.
Un instant efímer d’assossec màxim, immediatament convertit en esgarrifança, que m’ha recorregut el moll de l’os al pensar que potser no es tornaria a repetir per ser clarament irrepetible.

Tenir un horitzó al que aferrar-se sense poder ni tan sols tocar-lo amb les mans. Vet aquí el paradís i l’infern friccionats sense ni tan sols fregar-se.

Fotografia pròpia 

6 comentaris:

  1. "per tal de no oblidar aquella serenor mai experimentada en mi", quina paradoxa!

    "Tenir un horitzó al que aferrar-se sense poder ni tan sols tocar-lo amb les mans", sempre és així, per dur que sembli. M'ha agradat molt aquesta entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que és dur, i sí que sovint es així...

      Gràcies Helena!

      Elimina
  2. Moixaines de foc. Somriures de maduixa. Petons dels ancians...
    L'ordre no altera el producte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que ens pertoca, no n'altera el producte; cert...

      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. Me gusta enhebrar un sueño en cada horizonte que me dice "hasta mañana" , es una complicidad que no sabe de egoísmos ni de promesas con fecha de caducidad.

    Tierno y rojoh tu horizonte.

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tejidos de sueños en tus horizontes, que supongo, también serán rojohs.

      Un beso, Jaime.

      Elimina