Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 7 de desembre del 2014

Venedors de fum

Fingeixes sentir-te acollit per aquest món d'hipòcrites.
Entres en una espiral de contradiccions, molt però que molt subtil.
Vens fum en una parada de pa sucat amb oli, regalant somriures a tort i a dret.
Quan arribes a casa t'arrenques cada un dels molars que han il•luminat la trista vida dels grisos. I la sang, amarga, et calma la set de veritats que de tant en tant treu el cap a respirar aquest oxigen irrespirable.
Però a l'endemà hi tornes perquè ja no saps fer altra cosa. Fins al punt que ho necessites com l'ampolla de vodka del primer prestatge a la que et resisteixes cada maleït dia i cada absurda nit.
Tot és hostil i has d’atrinxerar-te; és la teva guerra.
Et passes tot el temps fingint ser el que no ets. O potser t'has convertit en el que fingies ser.
Un món de bojos, un pou d'incoherències. Nàufrag de l'estupidesa humana.


Fotografia: Martin de Pasquale


"El fum cega els teus ulls" - The Platters

2 comentaris:

  1. No voldria estar a la pell de qui li dediques tants elogis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No li dedico a ningú en concret, o més ben dit, va dirigit a tohom perquè qui més qui menys és venedor de fum alguna o altra vegada. No ens enganyem... ;-)

      Gràcies, Xavier!

      Elimina