Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 25 de febrer de 2014

MH

 

 
Asseguda en aquell banc, situat en el no-res,
em va sorprendre descobrir que el món seguia donant voltes sense mi.
Però, ben pensat, quin descans ser prescindible...
 
 
-text i fotografia propis-

18 comentaris:

  1. Sí sé de què parles.
    L'estimo amb tanta passió que quedo rendit, exhaust, mancat d'alè, sembla que perdo la nocio del temps amb fa la sensació que el món s'aturi perquè la pugui estimar encara millor, però de fet el món segueix girant, tan sols passa que jo quedo adormit com un tronc. ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. "aturar el temps per estimar-la millor" caram Vicent Vicent, no coneixia aquesta faceta teva tan romàntica!
      Gràcies, m'ha agradat molt. :-)

      Elimina
  2. de tant en tant el món ens dóna una treva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Menys mal... un petit respir.
      Gràcies Xelo!

      Elimina
  3. Respostes
    1. ...un descans i ben merescut, Arnaudeguerau! ;-)

      Elimina
  4. En la nostra quietud, no ens adonem del frenesí dels altres.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un frenesí però, que de vegades també contagia.
      Un plaer la visita, Fita!

      Elimina
  5. Respostes
    1. ¡Gracias Jordim! Me alegro que te haya gustado, y la visita…

      Elimina
  6. En ocasiones , en muchas ocasiones , el mundo demuestra con pequeños detalles lo estúpido que es.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no erro... Tu comentario, Jaime, lo tomo como un bonito halago. Gracias por ello.

      Saludos.

      Elimina
  7. Es la verrsión reducida de esta canción:

    http://youtu.be/hfWEPu0w-7w

    D.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una canción más que adecuada, la que propones. Talmente, la mujer sentada en el banco, podría ser un Nowehere Man.

      Como dice la canción: “es un poco como tú y como yo...”

      ¡Gracias sr. D.!

      Elimina
  8. Es maravilloso saber que todo sigue igual a pesar de nosotros, pensar que no todos lo ven así.
    Una abraçada.
    HD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es maravilloso poder llegar a ese punto y verlo con total normalidad. Aporta cierta serenidad, en cierto modo.
      Una abraçada, Humberto!

      Elimina
  9. Molt adequat, tot plegat per a un que acaba de deixar enrere 35 anys de feina! Assegut en el parc, en el banc dels jubilats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser-ho perfectament, sí. A més, no sé perquè, me'l veig donant de menjar als coloms, fent-ne així la imatge més... no sé si dir-li: dramàtica o cínica... No ho sé.
      Gràcies per l'exemple, Antoni!

      Elimina