 |
| el nostre petit món de lletres i il.lusions |
po
e
ma
( in )
a
ca
bat
de
com
ençar
(
diàlegs
poètic
o
vir
tuals
entre
Arnaudeguerau
i
: a
MartinaH
1.
quan escampa el núvol,
en queda la intempèrie.
2.
Sobre un mar de lletres,
paraules
i versos
levita un (el) núvol.
Bombolla d’oxigen.
Petit món,
grans fantasies.
Cotó que ens xucla,
i escup
noves inspiracions.
3.
reflexes en l'aigua d'un estany,
les onades con
cèntriques ina
cabables
.
.
.
4.
Rellotges
sense manetes marquen el temps...
…el temps
dels records que encara han d’esdevenir.
5.
des
del Sol de mitjanit
( més estel.lar i glaçat ! )
tornes al núvol i ( ha escampat )
s'esvaït i és
boira ....
6.
Núvol cíclic.
Absorció d’idees que escorre la pluja,
retornen en vapor d’aigua (mÀgIa?).
Pluges, sols, nits i dies... sense fi.
7.
fulls de tardor,
hivern o estiu,
voleiant valls i sembrats, camps de ciments i roselles
aquestes primaveres
I entre ruixats, cels estel.lats, llunes d'Abril, bruixes i macs,
nits
de somnis i
in
somnis i
matinades des
vetllades ; sempre
sempre
des
prés
de
( fer )
l'amor
ens urgirà la mateixa pregunta
:
perquè l'home té por
de
( la
bellesa
de )
la
dona
?
8.
Trepitges de
puntetes per no trencar l'encís,
per no forjar
escletxes.
I com una
espasa, (sempre) travessa
la (mateixa)
pregunta:
9.
( imatge )
La bellesa in
finita :
Plou sobre el mar. Raig
de sol rera la cortina d'aigua.
Fina línia que talla el mar. La tempesta
escampa i el núvol s'esvaiex.
A dins però ens queda
(sempre)
la imatge
:
Esquitx de gota de Nú
vol sobre l'aigua de
Mar
10.
Quan el Núvol s'esvaeix , cau la pluja fina i
hi deixa la rosada d'humit aroma a la pell . I
si el Núvol esclatés, les ones expansives del seu tró ,
ressonarien ( só inaudible per la ment, però no així
al cos) per sempre més remor latent... i des
prés
:
llam
pec
es
clat
de
llumnova
a
on
il.lu
minar-
se
de
nou
!
11.
Quan el capdefibló com agulló,
punxa el mar i l'esguerra i, per la mitat l'esbudella,
com una llança primera, de núvol blanc i abandó ,
sense cap més descompressió que una petita
embarcació en desarbolada vela .
També és bellesa . Punyent ,
però a la fi: (in)
finita bellesa
12.
(In)finita puresa, (quasi) divina i alada bellesa,
punyent tal com cops de puny enmig de l’estómac.
Papallones bellugadisses, escopides en petites dosis
ara una de blava, ara una de fúcsia…
Mil colors barrejats voltejant,
difuminant rubors.
13.
Com
és
que
no-
més
surts
de nit
bell
cor-
al-lí ?
Deixa't
en-
dur
pel
Mar
i
en
un
em
bat
arri-
baràs
fins
a
la riba
si
es fa
de dia.
14.
- corals,
coral·lins i estrelles -
(Bell)
coral·lí, deixa’t endur,
deixa que la
deriva et porti.
Arrenca timons,
ancora’t a núvols.
No veus que l’asfalt
crema?
Neda, coral·lí…
vola!
15.
'' Drama i bellesa''
en la flama
encesa
.
sublims i fugitius
:
De vegades
ens crec sublims. Llavors
ens ungim en un tot eó de nebuloses
quàntiques d'altes galàxies . De vegades
som fugitius i ens rendim a es
tranys mars i a d'altres
natures
més
nues.
16.
Cargolins i coral·lins mar endins
dofins, estrelles de mar i remolins.
Milers de rimes portades a la costa.
Baixes del núvol, puges als mars
entre cotons i sals, sobre onades i pluges.
I sempre, sempre impregnada la sublim(inal)
i (in)finita bellesa.
17.
.
.
.
.
i
llavors
de les aigües de la Mar
més encalmada
en sorgira el só
inabastable , inacabable, inaudible
a
qualsevol oïda
i
a través del temps i l'espai
i
entre mars i oceans
sota l'escorça de la terra
reproduint-
se
in
termitent i in
fatigable.
és
el
diàleg
etern
:
el llenguatge de les balenes
.
.
.
.
.
.
18.
Penjant
del núvol, gronxador de somnis.
Enfilats
al cim de les galàxies.
I enmig
del silenci...
un cant, un
so
un llenguatge nou i...
les
balenes
...
..
.
19
.
.
.
com
dues gotes d'aigua
en hemisferis distants
Bessones i
antagòniques,
el baf de
l'esquitx i l'onada del so
que la punta dels dits
de
l
es
gronxador
es
de som
nis
en els núvols estant
i
s
van deixant
caure
a
la mar
es percep
a
l
mateix
'instant
en l'hemisferi
o
posat
.
.
.
.
i anirant
res
sonant
de tan en
tan
.
.
.
20.
Nebuloses, boirines
interrogants sense rimes.
L’estiu pot ser (in/finitament) més bell...
...que
les preuades primaveres?
21.
el dia
que el Sol no ens
llevi
( encara sense saber com és que podem
enyorar allò que
no coneixem )
morire
m
22.
Núvol… vols gronxar-te amb mi?
... Moviment ··········· è t e r N ...
23.
quan
el Sol
es
lleva
per fi i
de nou
a qualse vol lloc de la nostra òrbita
dos isò
tops o
à
to ms
de dues
mans que ara i en aquest mateix instant
i en
el lloc més extrany que mai us
hagueu i ma gi nat
(Un cotxe d'argent rodant damunt d'asfalt daurat )
sor pre si
ves es to quen fi bla da cor po ral cor rent e lèc tric es pi
nal re
cor rent (-nos)
de la punta dels dits d'a que lles mans
fins la rè tina
orbital i l'oïde pe ri mi tal
Es troben i
s'agafen sense a donar-
se'n Tots dos
mirant a l'horitzó
al
mateix instant
i
en dos
llocs
tant
distants !
l'
U
ni
vers
es
clou
de
nou
24.
Simultaneïtats inesperades,
arriscades
abracen un mar de corals i
petxines.
Quan
arriben a la costa, sorgeix la pregunta:
A
què obeeix la bellesa del núvol,
quan
el cel és tacat per estrelles?
Mentre, a l’horitzó, es divisa un
vaixell
i les veles... se t’emporten.
25.
....la
circumnavegant
- des del timó de la nau - alça el cap i
veu nuvolets blancs de cotó, com petits xais
que en fila india estiguessin caminant, dividint el
cel
blau en dos meitats seguint l'estela de l' avió
que li ha passat ara mateix
damunt del
cap
.
Però
el que no sap,
és que a la nau que l'ha creuat i
sobra vola l'oceà que
ella tota sola
està travessant, hi
ha algú assegut que
- ara i en aquest
mateix instant !-
en ella està pen
sant
.....
26.
Del perill d’endur-se un trosset de núvol entre les
ungles,
cap a mons menys eteris... :
La sublim Perfecció - Bellesa -no encaixa.
27.
El passatger del seient 99 de l'avió que sobre volava l'oceà en sentit
oposat /a l'aterrar i desembarcar en qualsevol aeroport de qualsevol ciutat
d'aquest planeta que anomenem Terra /s'ha deixat un llibret obert a la pàgina
33 / i quan el sobrecàrrec passa pel davant fent la revisió dels
objectes oblidats / el veu l'agafa i el mira i tot just té temps de llegir abans
de sortir
'Un fil vermell invisible connecta aquells que
estant destinats a trobar-se malgrat ..........................'
llavors el tanca i baixa per la rampa (
) en aquell
mateix instant en un hotel qualsevol de qualsevol ciutat d'aquest planeta
anomenat Terra /una dona es desperta en sentir el só que fa un missatge al seu
telèfon/al tombar-se per agafar-lo li dona un cop i el mòbil cau per terra/ i
s'il.lumina tot just perquè ella hi pugui veure escrit
'.............el temps, el lloc, o les
circumstàncies.
)
tots dos moments son independents i estan
separats per l'espai i el temps però mai no
sabrem si estant connectats ( o no )
I un llibre que també ha
quedat oblidat en un estant d'objectes perduts de qualsevol
lloc de qualsevol ciutat d'aquest planeta anomenat
Terra com
el missatge perdut per sempre més ( o no
) en el temps i sense cap resposta
( o no )
hauran deixat
en
l'espai
eteri
la fi
del
fil
que
encara
no hem
vist
i diu
així
:
el fil pot
embolicar-se , però mai no es trencarà
0.
Nú
vol
cí
clic
i
- in-
fi
nit :
.....quan s'evapora entra a dins....
(
u
menys
que
ze
ro
:
sis
mes
os
més
tard que
sis
mes
os
abans
algú
escrivís
als lavabos d'un bar de qualsevol
ciutat
:
....el ressò de l'instant, per-
algú
va beur
e's es
crit
als lavabos d'un
bar
-dura, sempre en le temps...
de
xi
ca
go
:
. .. i l'espai
.
menys
dos
:
la
marea
no
baixa mai.
Se'n va
mar en dins. I quan
les
llunes volen torna amb més força
al
punt més alt. On va deixar
un gra
de sorra d'arena
moll
a
menys
tres:
Recollint
les engrunes de cotons i grans de sorra,
tornes a construir castells d’aire.
Aguantaran
el pes colossal dels batecs?
menys
qua
tre
.
silenci
en
la
mirada
Boira d'estiu
: Fil d'aigua
evaporat
en
silenci
menys
cinc
Canvis imperceptibles,
transformacions inevitables
i el majestuós núvol
per sempre més:
immutable.
(ara entenc la bellesa
de l’eternitat)
meny
s
si
s
i
la bellesa
de l'eternitat
(
no
es veu
ni
.........el principi ni
el final............
d'
en
la lleugeresa
dels llavis
en
un
petó
)
mig
:
el petó
.
.
.
.
va
sal
tar
pels
aires
.
.
.
.
.
.
no
més
sortir
del
s
lla vi
s
ballant
entre
tota
la
gent
a
da
.
.
.
.
.
que
boca
badada
mira
va
com
el petó
ro
do
la
va
i
feia salt
i
ronets
i
després
s'en
alirava
sense
pes
ni volum
com un bes
i
s'elevava
més enllà
del cel
comú
.
.
.
i
ningú dels presents a la plaça del poble
en aquell dia festiu
d'estiu
.
.
.
.
va saber mai
cap
on va fugir
el petó .
.
.
.
però
qui el va poder
atrapar
un dia
sense
.
.
.
Sol
i
sense saber tampoc
ni d'on venia ni qui l'havia
llençat
en un segon
de puríssima
bellesa
.
.
.
es va enamorar .
sen se
saber
res
més
per sem
pre més
ni
del
petó
ni
del bes
no
més
havent
en tès
COR
pres
que
el
regal
en
(
verí
ci
nat
sat
era
el
del
som
ni
de
)
l'
a
mor
e
tern
.
menys set
Quan espanta la pròpia essència del núvol
per la magnificència
ència · · · · · · · · · · ·
ència · · · ·
· ència
(eco dins l’espai infinit)
espera’t a que pugi la marea,
munta’t a l’onada més alta i...
enfila’t!
I quan amb la punteta dels dits, freguis el cel
d’entre el(s) núvol(s),
te n’adonaràs que...
s’han esvaït les pors,
potser en algun punt de l’estratosfera
era · · · · · · · · · · ·
era · · · · ·
· era
menys vuit :
Calma estival de bon mati
Tot
just remors del fons de la mar
plana I
el cel de porpra i algun estel ja
in
tueix el Sol i
.
.
.
l'eco
.
d'alt
res .
es
galàxies
menys nou
dues
gotes d'aigua bessones
giren en sentit
invers
als
hemisferis oposats
Es desprenen i es contrauen
per l'atracció del mateix
univers
i
just es
transformen
en aire en el mateix
instant
que dues
vides paral.leles
deixin caure un esquitx
( somriure o llàgrima )
en el precís
moment
.
.
.
.
.
de
la
sincro
nia
 |
| Fotografia: Anja Stiegler |
menys deu
Gotes d’aigua que es desprenen del núvol
se solidifiquen amb el vent gèlid d’hivern,
es liqüen amb la calor sufocant de l’estiu,
llisquen pels aires de les dolces primaveres,
s’evaporen, i sempre, sempre... tornen al lloc d’origen.
···
Ergo ···
Núvol
com a ventre gestant de gotes bessones.
Sincronia perfecta: el principi i la fi romanen just al mateix punt.
menys
onze
:
petxines
que
.
.
.
.
.
sota
l'aigua
bufen
bombolles d'aire
cap
a la superfície I quan emergeixen
es
con fonen i s'uneixen
a
les gotes de pluja
que
cauen
.
.
.
.
.
.
.
damunt
.
la
mar
menys
dot
ze :
No hi veus un punt a l'horitzó
?
Que salta i balla. És una petxina
o una gavina ? I quan més t'hi avances
més lluny el veus. No és la línia blanca
de l'horitzó, que sempre fuig i
mai s'alcança,
bell
cor
al.
lí
?
menys tretze
El dia
que vas agafar els colors de l’estoig dels àngels i et vas decidir a dibuixar
el núvol, primer resseguint-lo amb el color blau de les onades, després
pintant-lo amb el blanc de la puresa-bellesa (in)abastable, vas tastar de
l’elixir de l’eternitat.
Un cop
el tens a la sang, ja és tard... mai tornaràs a ser mortal. Hauràs de viure per
sempre més, amb ell a dins. Assumeix les conseqüències:
La
bellesa eterna és pura però... de vegades també, dolorosa.
menys
catorze
:
Sol
i
tu
d
in
tangible
finita
bellesa
menys quinze
Quan el cel està clar i el sol tenyeix de
realisme la terra ferma, penses i et qüestiones... si potser enyores els dies de
núvols que reguen amb pluja de versos (sublims), la que ahir era sorra mundana.
I et preguntes quin serà l’estat natural de
l’ésser humà: el d’un dia de sol o, per
ventura, l’ennuvolat?
menys
set
ze
A dalt al cel,
la pluja i els llampecs
A baix el vent i a mar les onades
Gotes de sal i
esquitxos de Sol De nit
totes les llunes que fan el dia,
en
silencis i sense veus,
tant és
quin és
el seu estat :
és el més bell
de tots
els
po
e
mes
menys
dis
set
;
es perd en la nit
el bell
Cor
a
l.
lí
?
li
salten
espurnes
de nit
i
(s')
en
lluerna
(d')
altres estels
?
i
quan es lleva
el Sol
entre onades de mars de fons
en
el
s
reflexe
s
de
nous
matins
El
perdrem
per
sempre
en
l'horitzó
?
O
ens seguirà il.luminant
com
l'antic corall
que el va crear
Fent
tombarelles
entre
el mar i el cel
Serà
també
com
l'
estrella
nova
que
la
seva llum
no
il.lumina
encara
per
què
es
tant lluny
!
( Que no l'hem ni intuït )
:
surem
entre la mar i el cel
com
dos . els
dofins
quan riuen
junts
pels matins
!
?
.
menys divuit
La
llegenda
El núvol en el cel deixa un
rastre igual al de les espurnes daurades que emet un estel fugaç.
Si mires molt el rastre
estel·lar, et captiva, t’hipnotitza i t’enlluerna de tal manera que no et deixa
veure el rastre que al mateix temps deixa al seu pas, però al subsòl i en forma
d’ombra.
Conta la llegenda que algú
desconegut, en algun moment incert i en algun lloc inhòspit va arribar a
observar l’ombra.
I el que va veure va ser tan esfereïdor, que
els seus ulls no hi van tornar a veure mai més res que ombra(es).
No la miris amfibi alat! Salta
l’ombra amb l’impuls que et donen les onades. Creu-me... Un peix cec no
sobreviu ni a l’aigua de mar, ni als núvols del cel, ni a terra d’ombres.
menys
di
nou
:
és
en el misteri
de
l' ec
losió
de
l '
uni
vers
allà on resideix
la força de l'atracció
de les
partícules
més minses més fràgils
més fortes,
sense
cap
por
a
l
s
des
conegut
s
a
venir
s.
.
.
.
.
i
mentre,
del núvol plouen estels i la mar esquitxa sal, i
dels coralls surten espurnes ,
quan la lluna els il.lumina i el sol els
enlluerna
nit a dia
sense fi
mentre
e l'
uni
vers
els
re
gir
i
a
.
( - 20)
fràgils
(
no tenim por al desconegut,
temem allò que ja ens és conegut :
que mai no coneixerem
el
tot
)
deixem caure
les espurnes del nostre rastre
per tot
.
.
.
i
així
es
de
venim
eterns
menys vint-i-u
Tan fràgil com una nina de porcellana
que cuides
que mimes
que engalanes
que estrenys amb cura per no trencar-la.
Tan sublim, tan bella i eterna
com aigua manantial que emana.
(
inter medi
ú
en
el
llenguatge
de
les
balenes
.
.
.
.
entre
les
ones
sub
cutànies
terrànies
marines
conten
la llegenda...
que
un dofí desorientat
va
perdre el nord ja fa molts anys i
va
voler varar a una platja Però per el camí cap el seu trist destí
va
coincidir amb un vaixell que el creuava Va sentir veus i
el
cant dolç d'una veu humana Va mirar en l'aire i
una
nena somrient el mirava
El
dofí distret va
riure
i
van
començar
a
jugar
a
fet
i
amagar
.
molts
anys
més tard
quan
el vaixell va tornar a passar
pel
mateix punt i fent el mateix rumb
Amb
la mateixa nena al damunt El dofí que ja
era gran
va
nedar inquiet, ràpid i àgil Ansiós d'al.legria, cap el vaixell
i
així poder saludar de nou a
la seva millor
amiga
.
diuen
que
els dofins no
obliden
mai una amiga
No
perden mai una
amistat
menys
vint-i dos
Diuen
que si deixes oberta la porta dels somnis,
pot
passar a fer-te una visita el nÚvOl.
Un
cop has despertat però, ja ho has oblidat.
Et
diré un secret:
Si
sota el llit hi veus gotes de rosada,
considera’t
privilegiat;
has
estat tocat pel nÚvOl
i
ara ja seràs el seu amic, per sempre més.
menys
vint-
i
tres
més
enllà de la nit
d'in
som
ni
s
sempre
hi trobaràs
el
un
cordill
vermell
en
nuat
en
delits
i
d'es
nuat
de
tot
el
mundà
desig
i
et
guiarà
(
fins
l'
a
in
fi
nit
)
de
dia i de nit
-24
Un fil vermell imperceptible, invisible a la
vista dels més terrenals.
No el subestimis, sal de mar.
Si l’estires i l’esquives, si el respires i el retens
més enllà dels núvols i del seu hàbitat natural
-podria escanyar-te-.
I un
núvol sense fil per enfilar-se, és una escala sense graons.
menys
vint
-i -cinc
I
va
començar a ploure i
el
núvol persistia, i
el
diluvi seguia. Plovia i
plovia,
però el núvol
no
s'esvaïa...
Llavors,
es
va sentir l'eco d'un tro
llunyà,
molt més enllà i
a
l'instant un llamp
va
encendre el cel
i
en
la
claror
enlluernant
el
núvol
fugiria
?
menys vint-i-sis
DE VEGADES alces el cap, mires amunt i allà el veus, quiet, quasi immòbil.
Però en el fons de dins teu saps que això no té cap importància. I que el
que verdaderament compta és que hi sigui, i que sobretot aixoplugui les gotes
d'aigua, de vegades més fràgils, de vegades més fortes, DE VEGADES...
menys
vint-i-set
a
vegades
Quanta claror !
En els ulls quan veuen
com s'esmuny un Núvol
entre les mans.
de
vegades
Quanta tardor !
I la pluja i el vent
que escampa les fulles
mortes damunt
l'asfalt.
- vint-i-vuit
i
si n'omplíssim de cascabells ,
els núvols i els cels
?
.
.
.
- vint-i-nou
Tirada de daus
El núvol té una virtut, et deixa jugar, sense retrets ni gemecs.
Tu jugues, tu tries: si evadir-te o retenir-te, si enlairar-te o mantenir-te.
Però sigui quina sigui la cara del dau, el núvol es manté suspès, gravitant eternament, esperant respostes sense resposta.
hivern
:
el
nú-
vol
es-
tant-
is
d'
in
fi
nit
cel
es-
telar
i
glaç
tramuntanal
ha
esvait
les boires
estivals
Venus
(t')
il.lumina
de
nou
nou
s
finestrals
línies
de
mar
horitzons
pre
hivern
als
- trenta
L’hivern passa
cautelós davant la finestra
amb por per la fúria
de la tempesta.
Però les gotes mai no
es desprenen
ni amb pluja fina, ni
amb rosada
ni tan sols amb esquitx
d’aigua.
-
trenta
u:
( gravi
tant
! )
Nú
v
ol
e
ter
i
:
Ex
terior
i
in an
terior.
A
lunar
i
terren
al
in en
tempor
al
i
cíclic
gravitator
i
i
círcul
ar
in
de
fi
nit
a
estat
en
Nú
vol
lat.
( ac
cèsssit )
el dilluns més trist
de la nit més freda
plo
u r
en
llàgrimes
del
Nú
vol
.
.
.
.
.
.
La nit més trista,
del dilluns més fred
.
trenta-dos
Imagino imaginar que levito.
Imagino imaginar que el núvol em sosté.
No em calen ales, no em cal imaginar.
Sóc núvol, sóc aigua, sóc ser.
el Diluvi
nom bíblic o mitològic,
de pluja forta o molt forta,
és sempre un record ,
d'aigües caigudes
d'altres
alba
des
33
Núvol d’estiu, perdurable i fresc.
Nigul excels, cotó sofert.
Resistent al glaç;
cristalls de gel.
Núvol perenne
ran de pell...
n
U vo L
s
.
.
.
35
Quan el SOL guspireja
esperes la pluja
per tornar
a guaitar,
el venerat
n
ú
vol
- 36.
sOl
d
'hivern
e
glaç
i
N
Ú
v
O
l
i
llUnA
nOvA
ver ti gen
pri
ma
ve
ra
nÚvOL arnaudeguerau
