Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 24 de juny de 2013

La mare té les mans grosses

La mare té les mans grosses.
com gran el seu cor, trossets en bosses.

Com petit l’enuig amb enormes desastres nostres.
Com dolça la seva mirada, quan de vesprada ens tapava.
Com punyent la seva força amb veu de fada, estimada.
Com de bonica n’estava, quan ens besava, de matinada!

La mare té les mans grosses
per acariciar-nos el rostre.

La mare té les mans grosses,
com gran el seu cor, trossets en bosses.


Pintura de Vicente Romero

 
Per la mare...

6 comentaris:

  1. Quina preciositat i delicadesa com les mans de la Mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, PeP. Ja en són de delicades ja, les mans de la Mare...

      Elimina
  2. És el que diu ma filla de mi. I el que diuen els petons del petit quan em mira. Preciós, nena...

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho diuen els petons del petit, no hi ha cap mena de dubte, cantireta! ;-)

      Elimina
  3. Preciós i sentit. Vessa dolçor i tendresa per tots els costats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per tots aquests qualificatius, Fidel!

      Elimina