Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 13 de març de 2013

De dalt a baix

De dalt a baix. Així és com vull que em miris.
De baix a dalt. No et deixis cap racó.
Primer els cabells, deixats anar tal com a tu t’agraden.
La cicatriu també, li agrada ser observada.
Arriba als peus. Coneixent-me, endevinaràs que són freds.
Segueix pels ulls. M’agrada que quan em mires, em vegis.
Si acluco els meus endevino el teu recorregut.
A mi no em cal. Conec cada pam de la teva pell.
Sóc tota teva, ho saps, de dalt a baix i de baix a dalt.
Considera’t privilegiat, doncs avui:
Et permeto que m’observis,
de baix a dalt i potser també... de dalt a baix.



Cançó: Ceràmiques Guzmán - Manel

7 comentaris:

  1. Quin privilegi !
    I que ben expressat !!

    ResponElimina
  2. Segur q mirar-te de fit a fit és un plaer :)

    ResponElimina
  3. Tenim tendència d'anar per feina, i no donem marge a tots els sentits. Porta oberta a totes les sensacions!

    ResponElimina
  4. De dalt a baix m'he mirat i re-llegit els vostres comentaris.
    Gràcies!

    ResponElimina