Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Desmuntant castells de sorra

Desmuntant castells de sorra, construïts amb fonaments de fantasies, il•lusions irrisòries i contes extrets de la més absurda i bonica història mai creada.

Castells que s’enderroquen a base de cops de puny just al ben mig de la torre de guàrdia.

Bufons encarcarats que es llencen al buit, per caure a un llit de roques i petxines.

Torre que cau, ona que l’empassa.

Runes desaparegudes enmig de la platja.

Tot va ser, res és. Com si mai hagués existit.

Mar que arrossega rius d’emocions gravades a foc, sota pell.

Fortaleses que es desmunten, s’esmicolen, gra a gra, il•lusió a utopia.

Sentiments agredits, atemptat directe a la sensibilitat dels cors més febles.

Olor de sorra humida, record de rugositats, i un munt de grans que ara trepitja, amb força.


2 comentaris:

  1. estaria bé que no caiguessin mai els castells de sorra , però llavors potser perdrien la màgia.
    Quin grandíssim poema i amb quina força MarinaH !

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort és que, si cauen, se'n poden tornar a aixecar tants com vulguis (o puguis).
      Gràcies Arnaudeguerau! :-)

      Elimina