 |
|
Fotografia:
Ira Bordo
|
Quan penses que no et miro
et repasso, rumio i desitjo.
I tu, ingenu, creient que no et miro…
Quan penses que no et miro
ressegueixo cada pam de la teva pell
amb pausa, que no embafi.
I quan he acabat el festí
sempre, sempre torno als teus ulls de mel.
M’agrada reflectir-m’hi,
no per raons vanitoses
sinó per saber-me a dins teu, d’una o altra manera.
Quan penses que no et miro
creu-me, et miro.
Et miro i m’enamoro.
tan esplèndid com esplendorós... com diem a l'horta: mel de romer i de flor de taronger
ResponEliminaAntoni, quines coses més boniques que dieu a l’horta valenciana. Encara hi hauré d’anar a fer un passeig... Gràcies mil!
EliminaQuan penses que no et miro
ResponEliminacreu-me...
Sembla que t’hagi agradat, Toni. Me n’alegro, doncs.
Elimina( ....m'agrado quan et miro / de mi m'agrada tot allò que és de tu ..)
ResponEliminam'agrada el sentit i com està escrit
felicitats MartinaH
aDg
I jo satisfeta de que t’hagi agradat, Arnau. Mercès!
EliminaDesprés de dir-li tot això, voldrà que el miri sempre més
ResponEliminaSegurament Loreto, segurament... ;-)
EliminaM'agrada molt!
ResponEliminaCom m'alegra que t'agradi, Helena!
EliminaÉs preciós llegir-ho....
ResponEliminai si t'ho diuen........ !!!
Felicitats !!
Ets molt amable, artur.
EliminaGràcies per passar-te i per les teves paraules.