Pintura:
Ho Ryon Lee
|
Si et demano que em besis els peus, no vull dir que besis el sòl pel que camino.
Si et demano que me’ls besis és perquè vull que ho facis, literalment. Que els agafis amb la delicadesa que et caracteritza, primer un i després l’altre. Tot seguit, sense deixar de mirar-me, vull que me’ls besis amb els teus llavis de caramel.
I no es tracta de res fetitxista. És que m’agrada que em besis de dalt a baix. I ves per on, els peus te’ls has deixat.
Si et demano que em besis els peus, besa-me’ls, besa-me’ls...
ben cert que eixos peus sóm mereixedors de les millors besades...
ResponEliminaAgraïda per tal suposició, Antony...
EliminaGràcies per la lectura, amic.
Els peus, els grans oblidats!
ResponEliminaOi que sí? Recordem-los doncs, Loreto! Hehehe!
EliminaGràcies per la teva sempre atenta lectura.
El desitjos demanats amb aquest punt se sensualita i sobre tot mirant-se als ulls sempe será satisfets. Sempre el proper cop ja no haura oblit comnzará om comença sempre, pasará per on aquesta vegada ha acabat i et faré l'omonatge que et mereixes no deixar res del teu cosa sense besar.l
ResponEliminaHomenatge volia escriure,.
ResponEliminaJo també sóc dels/de les que pensa que les coses ben dites causen més efecte que no pas les ordres imperatives.
EliminaGràcies per la lectura, interpretació i comentari, Josep!
quan si hi estima de debò,tot és vàlid,per fer sentir l'altri,allò que tu hi sents,segueix,i ellsi t'hi estima de debò ,et farà cas
ResponEliminaL'estimació... gairebé imprescindible.
EliminaMoltes gràcies per passar-te, Waldo!
Et dirà que si...
ResponEliminaM'agrada
Best
Primer es demana i després...
EliminaGràcies, Mariola!