La casa dels estims

A la casa dels estims, dels meus estims, hi estàs convidat.
Sàpigues que a la llar d’aquests, els meus sentiments, hi tindràs sempre les portes obertes.
Passa, passa, no et quedis enrere. A fora se’t gelarà el cor.
Com si fos casa teva. Acomoda’t, seu i estova’t el coixí de les empaties.
Serveix-te d’abraçades, sempre necessàries.
Les carícies les trobaràs a la cuina, l’estança amb més caliu. Ja saps, allà on hi cuino les emocions.
I si ets prou agosarat i te’n vas pels racons, hi trobaràs els meus petons, dolços o apassionats.
Ara bé, si tan sols vols una mà amiga sobre l’espatlla, jeu al meu costat i no marxis.
La casa dels meus estims és ara també, ca teva.