Si vols i em deixes, et faré de memòria.
Reescriuré la partitura del vent
i rememoraré l’olor de la pluja, quan mulla
si vols i em deixes.
Reescriuré la partitura del vent
i rememoraré l’olor de la pluja, quan mulla
si vols i em deixes.
Si vols i em deixes, t’evocaré el gust dels petons
i et mostraré el color del rubor quan de reüll, m’observes.
Et recordaré els petits moments,
però que els fem grans per ser molt nostres,
sempre si... vols i em deixes.
i et mostraré el color del rubor quan de reüll, m’observes.
Et recordaré els petits moments,
però que els fem grans per ser molt nostres,
sempre si... vols i em deixes.
Si vols, amor, t’escriuré un poema.
Un poema d’amor, si vols i em deixes.
Un poema d’amor, si vols i em deixes.
 |
|
Fotografia: Phoebe
Rudomino
|
amiga... tens tot el permís meu
ResponEliminaSi ho demanes així, segur que et deixen. Molt bonic
ResponEliminabonic poema, suggestiva imatge
ResponEliminatens un dó Martina !
Faràs un poema contra l'oblit, suposo, si et deixen.
ResponEliminaEncara que no et deixin tu fes-lo igualment! Molt bonic :)
ResponEliminaNo cauran a l'oblit cap dels vostres sentits comentaris, Antoni, Loreto, Arnau, Helena i Sílvia,
ResponEliminaEls desaré a la capsa dels objectes a recordar, dels records a tenir presents.
Gràcies!
Saps MartinaH que demanat així les coses.Ningú es pot negar.
ResponEliminaÉs difícil, oi? ;-)
Eliminaamb la dolçor de les teues paraules impossible negar-se
ResponEliminaMoltes gràcies, Xelo! Gràcies per aquesta visita tan agradable...
EliminaNo creo que nadie pudiera no dejarte escribir incluso , sobre el agua o el viento.
ResponEliminaSiempre.
Un saludo.
Y si así fuera, me resultaría muy difícil dejar de hacerlo.
EliminaUn abrazo, Jaime.