No em crec que no dominis la voluntat.
Tant me fa que m’enganyis. El que t’hauria de preocupar fóra la consciència de la teva farsa.
T’has fet les preguntes adequades? Ets prou valent per escoltar les respectives respostes?
Però tu camines per les corbes, evitant els possibles atalls, procurant-te el camí més llarg.
Realment creus que el temps és el teu aliat? Ingenu... No veus que el que fas és allargar l’agonia?
No em fa cap pena la gent covarda. No em fas cap pena, ni et ploraré. Però, et portaré flors...
 |
| Pintura: Lori
Earley |
Un bon detall el de les flors. Mol bó.
ResponEliminaHi ha costums que no cal perdre...
EliminaGràcies per la visita, Josep!
Un bon detall, sens dubte... que el victimisme no mereix,. Però solem adornar allò que ens avergonyeix, encara que sigui l'aliè, per a poder sobre portar-ho millor. Crec
ResponEliminaAbraçada!
Els comportaments i les personalitats... tot un món!
EliminaUna altra abraçada per tu, Mariola.
Brava ragazza!
ResponEliminaSempre em sorprens, i sempre de manera agradable, fascinant, renovadora...
Si vols saber del dol en versos, el trobaràs també meravellosament expressat per MM Marçal, però segurament ja ho sabies!
[fènix] Bernat
bc-art@gmx.com
Grazie mille, Bernat!
EliminaM'agrada que em recordis a Maria Mercè Marçal, i m'agrada sorprendre i que siguis sorprès...
Martellejant i al cap la compassió
ResponEliminaUna mica duret, potser... Però de vegades cal ser-ho amb els altres o amb un mateix.
EliminaGràcies per passar-te també per aquí, Antoni!
No entenc les persones que volen que les compadeixin
ResponEliminaTampoc cal entendre-ho tot; pararíem bojos si així ho féssim.
EliminaLoreto, un plaer la teva visita. Gràcies!
Sense concessions. Sense perdó. Sense of life
ResponElimina"Tajante" que diuen els castellans. Hehe!
EliminaGràcies per la lectura i el comentari, Gregori.
Directe i bell, sense embuts..Be-
ResponEliminaTeresa, ets molt amable pel comentari i per la visita.
EliminaMoltes gràcies!
Jo de vegades sóc covarda, però sempre em porten a bon camí. I plorar no és manera de tirar endavant, a no ser que sigui de ràbia per no fer el correcte, sempre que es pugui...
ResponEliminaUn petonet, nena! ;-)
S'ha de saber quan s'ha de plorar, quan actuar, i detectar quan són inútils les llàgrimes.
EliminaCovards ho som tots, però... :-)
Gràcies, maca!