Gelós del llit

Quan en Josep Lleixà va proposar de fer un sonet encadenat junt amb l’Encenallsdevida Ginamel, la Mariola Nos i servidora, vaig pensar que seria quelcom divertit. Un cop acabat, me n’he adonat que ha estat tota una experiència i a més a més, d’allò més enriquidora. Ha estat un verdader plaer col•laborar a quatre tintes, a quatre sensibilitats, a quatre cors. Gràcies companys/es!
Aquest és el resultat d’aquest còctel de versos:

Gelós del llit

 

Avui estic gelós del teu llit i dels llençols.
Jo et vull estimar tan aimada
que aquesta nit ho seré tot a la vegada
llit, llençols i amant, quan estem sols.

 

És quan em trobo sol, ben entrada la nit
que et penso, renego i et nego.
I és quan estic arraulit, en el llit
que humit et recordo i m'ofego.

 

Desesperat et penso volent-te estimar,
abraçat als llençols cercant la teva olor
sol en el meu desert podent-te imaginar.

 

Gelós, en el teu llit fingida mortal
en absent combat em vesso
al blanc finit del goig brutal.

 

Autors/es:

Josep Lleixà
Encenallsdevida Ginamel
Mariola Nos
MartinaH