Tot és fruit de la meva juganera imaginació.
Segur que ets un caprici de la fantasia, unicorn engabiat.
Però si no hi ets, per què et veig caminar decidit?
Si no existeixes, per què m’enlluernes amb la teva banya màgica?
No ets real. Doncs per què em crema tot a dins i se’m llaga el cor?
M’ho repetiré mil vegades si cal, i em cal:
No hi ets, no existeixes, no ets real.
I ja no sé si em sento morir negant-te o no tenint-te, unicorn engabiat.
Fotografia: Olaf Nicolai
|
Desconcerta ...
ResponEliminaBonic Núria!
ben bonic... de cap a peus...
ResponEliminaDisquisició mental....
ResponEliminaMoltes gràcies per la lectura i els comentaris, Mariola, Antoni i PeP!!!
ResponElimina