 |
|
Fotografia: Nastya Kaletkina
|
Ni se t’acudeixi tornar a eixorivir-me de les meves cabòries.
No em pessiguis quan somiï desperta, no enmig de les meves fantasies.
No enderroquis els meus castells de sorra, ni li estiris els enagos a la princesa.
No esgarrapis els llençols, fent estrèpit. Res de sospirs que desvetllin els follets dels meus contes.
Que sigui l’última, l’última vegada que em pessigues quimeres.
A no ser que em pessiguis... per encendre el foc.
Pessics de passió ... aquests són els bons :-)
ResponEliminaAbraçada Martina!
Com ho saps... ;-)
EliminaUn petó, Mariola!
no ho farem Martina , o aixó ho farem !
ResponEliminaAra no sé si dius que ho fareu o que no. Hehehe!
EliminaMentre, jo segueixo dormint, si no et fa res... :-)
Jo sempre pessigo per encendre el foc... (podies haver-te estalviat tota aquesta reprimenda de mal gust...)
ResponEliminaToni... és que tu ets molt llest, no? :-P
EliminaPessigar no, però fer patarrufes és molt més eròtic... ;-)
ResponEliminaBona tarda, guapa.
M'agrada la paraula "patarrufa"... :D
EliminaGràcies cantireta!
Els pessics tenen intensitats diferents, intencions diverses, modulacions i fins i tot sons i colors.
ResponEliminaPessiga'l, pessiga't, i sigues pessigada.
Presentes tota una varietat de pessics, ben diversa i interessant...
EliminaGràcies per la visita, Josep!
:) genial.... em sento dins el teu poema... m'encanta deixar anar la ment en tota mena d'imatges i pensaments, i a vegades els pessics no són amb els dits exactament, però en treuen de la mateixa forma dolorosa d'un moment ideal de no-realitat... i això no es fa! m'agrada com eleves qualsevol petit moment vital...
ResponEliminaI a mi m'agrada compartir aquesta sensació de deixar anar la ment i la imaginació, com dius.
EliminaDeixem-nos de pessic doncs, i... somiem?! :-)
Un brindis pels pessics a temps.
ResponEliminaTxin txin!
Elimina