Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 17 d’agost del 2013

Nina bruta

Les nits que són tan fosques com els ulls de les rates cegues que s’escolen per les clavegueres, trec la meva nina bruta.

La meva nina bruta la guardo a dins meu, entre l’estómac i el cor, en aquell punt en que les llàgrimes cremen i els mals records es recreen.
Li expulso el vestit tacat, li col•loco l’ull que li queda -més buit que el forat de l’altre- i li netejo la cara ronyosa.
Sempre em reservo pel final la part més laboriosa: pentinar-li el cabell llarg i greixós.
Raspallada rere raspallada a mitjanit. Com abstreta i absent, li estiro amb força els cabells per treure-li la brutícia. Pentino i pentino la meva nina bruta.

I quan despunta l’alba i el sol comença a mostrar el seu primer raig de llum, desperto d’aquest estat hipnòtic, litúrgic, exorcitzador.
Agafo la nina i la torno a desar en el lloc secret, entre l’estómac  i el cor, entre entranyes i turments.

La meva nina, desada, no s’embruta. La meva nina, de tant en tant i quan encara no és prou fosc, vol sortir. I si no li permeto, em provoca arcades.
M’espanta vomitar la meva nina bruta. M’aterra mostrar la meva nina bruta, molt bruta.


Natalie Shau

8 comentaris:

  1. Molt exorcitzador(a història )
    i atrapant
    com sempre ,
    Martina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atrapant i exorcitzador... crec que m'agrada!
      Gràcies Arnaudeguerau

      Elimina
  2. Nomes l'amor neteja la bruticia del desig...
    nomes el carinyo, la tendresa, la passió ens
    permeten que l'atraccio sexual, com qualsevol
    cosa, prengui aquest caracter magic i extassiador, que ens satisfà i ens armonitza fins
    el nirvana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden haver mil interpretacions d'aquest escrit, amic anònim. Si en el desig sexual un hi veu quelcom de brut, podria ser apropiat.
      Gràcies per la teva visió i opinió!

      Elimina
  3. Sigui el que sigui el que embruti la teva nina
    el que alimenti aquest sentiment brut
    aquesta bruticia que necessita aflorar
    pel mer motiu que un dia va entrar
    i el cos, l'ànima té la tendencia a expulsar
    tot cos extrany, sino feneix de fastic
    d'incompatibilitat, de rebuig...
    L'amor es la llengua que llepa les llagues
    la pinta que endreça i neteja el cabell
    però sobretot l'energia que purifica que crema
    les impureses, les embolcalla fins expulsar-les
    de lo contrari es crea el tumor, que ens afecta
    tot el metabolisme incrementant-ne l'activitat
    com a mecanisme de defensa,com a unica solució
    com a alternativa, com a sortida al caos...
    Jordi Macià

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert... l'amor sempre ha estat un bon bàlsam per a gairebé tot, Jordi.
      Mercès!

      Elimina
  4. ... pentino i pentino la meva nina bruta... perquè no la vull despentinada, perquè l'estimo , perquè, en ella, pentino un bocí de mi que no deixo veure... potser? :-) Magnífic text, MartinaH

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, ja se sap que no ens agrada anar bruts. Inclús de tant pulcres, que de vegades fem fastig i tot... ;-)

      Gràcies per la visita, amic Anònim.

      Elimina