Si perdo la raó, no diguis que no et vaig avisar.
Ens vam ensumar i em vas desvestir.
Et vaig resseguir i em vas fer estremir.
Vaig perdre el món de vista, suspès per una aresta.
Has provat a fer piruetes sobre la fina línia que separa la pertorbació de l’èxtasi?
Has jugat a la xarranca sobre el paviment lliscant de l’enteniment?
Has temptat a la sort i reptat als teus dimonis?
Et vaig avisar. Vaig provocar al seny i ja no tinc clar que el meu judici sigui vàlid. No diguis que no et vaig avisar...
Oh gràcies per tant d'avís, però ens perdrem sempre en la fina aresta que tu descrius amb tanta bellesa.
ResponEliminaÉs un delit seguir llegin-te i seria trist , quasi un crim no perdres en els teus escrits
( i imatges )
Gràcies
Martina
Gràcies per llegir-me, Arnaudeguerau! :-)
Elimina