Secrets sulfurats

Si ell sabés que em treu de polleguera... Si ho sabés, possiblement no, de ben segur, tot seria d’altra manera.

Si sabés que m’exaspera que m’endevini el pensament. Que les meves mentides amb ell no funcionen.
Si sabés que quan m’enrojolo no és per la calor de l’ambient. Que els seus llavis humits em sufoquen i traicionen.
Si sabés que no ho sabrà. Que no li diré que el penso i repenso, l’enyoro i desitjo.
El meu pacte intern és que ell cregui que tan sols, de vegades i si em cal, m’excito.
I jo faig i molt bé, el meu paper de dona a hores, interessada. Quan la veritat és que de la seva orella en seria arracada, a ell enganxada, per sempre estimada, bocabadada, enfurismada, ada, ada, ADA! Oh, t’odio!

Si sabés que em treu de polleguera... No, no tindrà aquesta satisfacció, de cap, de cap manera.



Fotografia: Thea Curtis