Quant a l’encanteri de l’amor i del desig....
 |
|
Fotografia: Rimel Neffati
|
Quan m’encanto
canto càntics d’amor, joia i sexe suau.
canto càntics d’amor, joia i sexe suau.
Quant a l’encanteri de l’amor i del desig....
Quan t’encantesm’encanta contemplar-te encantat
i el teu sexe, dur, pensant-me.
Quant a l’encanteri de l’amor i del desig....
Quan et desencantis, ens desencantem,morirem?
I quin càntic ens quedarà?
Potser un rèquiem...
M'ha encantat l'encanteri...
ResponEliminaI jo encantada de que t'encanti, Mariola!
EliminaI el sexe, de-canta dures suavitats... ;-) I si l'amor decanta el des(en-)canteri en encantaments perpètiament lírics, ens quedarà sempre l'èpica de cambra...
ResponEliminaQuant al primer vers, en cursiva i no sé endevinar perquè, la forma 'en quant a' és un calc de l'espanyol. En català, a banda d'altres formes que aquí desentonarien el cant :-) , doríem 'quant a...'
La cursiva, l’he posada com per a fer una mena d’introducció i separar-ho del text en sí.
EliminaI... no saps la ràbia que em fa errar en la meva pròpia llengua materna, i més si es deu a influències estrangeres...
Ara mateix ho corregeixo, i esborro el teu comentari. I així ningú se n’adona de que m’he equivocat. Hehe! És conya.
Gràcies!
Encantat vé d'encanteri...m'agrada encantar-me
ResponEliminaBonica Núria
I tots encantats d'haver-nos conegut... hahaha!
EliminaMolt amable, Josep!
"Quan t'encantes m'encanta contemplar-te encantat..." Només aquests versos ja valen el qualificatiu d'excels. Posar-se a la pell de l'altre, empatia, sense egoïsmes...,sensacional.
ResponEliminaUn poema madur, valent, ple d'encanteri i d'imaginació poètica. I el do de poder escriure això (imaginació poètica) ja és un acte portentós de coratge i de retrobada...poètica.
I els finals... realistes i gens de cara a la galeria..., m'agrada, malgrat que ...
Bocabadada m'has deixat amb aquest encant de comentari.
EliminaMercès, Fidel!
Aquí tens una altra encantada que no es desencanta gens amb aquests versos. Jo crec que aquest encanteri perdurarà malgrat la mort.
ResponEliminaO si més no, els records també tenen el seu encant...
EliminaGràcies Sílvia!