 |
|
Fotografia: Erik Johansson
|
Jugo a que pinto el mar. Invento paleta.
De quin color vols el mar? De quin la marea?
De quin color vols el mar? De quin la marea?
Dibuixaré un somriure amb rastres d’estels.
I la matinada serà del verd de les olives.
Coloraré corals per fer-te un vestit,
recolliré cargols i te’n faré un penjoll.
I pintaré el sol del color de la lluna
i la lluna del de la brisa que t’acarona quan dorms.
I la matinada serà del verd de les olives.
Coloraré corals per fer-te un vestit,
recolliré cargols i te’n faré un penjoll.
I pintaré el sol del color de la lluna
i la lluna del de la brisa que t’acarona quan dorms.
Jugo a que pinto el mar. Invento paleta.
De quin color vols l’amor? De quin la marea?
De quin color vols l’amor? De quin la marea?
Jo l'amor el pintaria precisament blau mar.
ResponEliminaEm sembla un color bastant encertat, Loreto. :-)
EliminaM'agrada molt el teu poema, Martina. La imatge també.
ResponEliminaJo l'amor el vull del color del mar que cada dia pren una nova tonalitat.
Tens raó Consol, el mar va canviant de tonalitats, de la mateixa manera que l'amor va canviant d'estats...
EliminaGràcies!
El millor de tot és pintar "el sol del color de la lluna".
ResponEliminaA mi també m'agrada aquesta part... Gràcies Helena!
Elimina